SOS Llenyataires
Sembla que ens hagi canviat la vida.
Fa uns anys tots ens preniem la vida amb calma; anavem a classe (o no), estudiavem les últimes setmanes, passavem de fer les pràctiques, sortiem cada dijous/divendres de festa, ...
Aquest any en canvi sembla com si ens haguessin canviat. Algun ha deixat de viure exclusivament de nit i es pren la vida més en serio veient tot el panorama que ens espera al futur, altres comencen una nova llicenciatura, altres un màster combinat o no amb feina, altres acaben els seus estudis, altres emprenen nous reptes professionals, ...
Podriem dir que "ja no es com abans". Els nous reptes de la vida ens fan ser més responsables però ens roben part del que fins ara era la nostra identitat. Què se n'ha fet d'aquelles nits interminables jugant al PRO a casa el Xavi o simplement filosofant de la vida??
No sé què en penseu vosaltres però es "algo" que no vull perdre perquè... què som si nomes ens convertim en màquines que treballen de 9 a 21h i que només fan que diners?
A mi personalment, l'estress de tenir classes del màster de 10h a 22h de dilluns a dijous em fa venir mal de cap, insoportable a últimes hores del dia, desitjant que arribi divendres i no pas per no nar a classe, sino perquè sé que tenim partit, que ens tornarem a veure tots i que farem el que més ens agrada; divertir-nos jugant a futbol, menjar-nos unes pizzetes a la Pizzex i potser alguna partida al nou PRO 08.
No parlo de comportar-nos com ho feiem fa un parell d'anys, sino de triar quines coses de la nostra vida estem disposats a que no desapareguin, lluitar per elles i ser persones més "humanes". Lluitem perquè mai desapareguin els Llenyataires, i si és inevitable, que sigui d'aquí a molt molt temps.
Són les 4 de la tarda, perdut entre fulls i fotocòpies de deures del màster i aqui em veieu, pensant únicament en que siguin les 23h i fer rodar la pilota de nou.
