Tricampions de Divisió d'Honor

Que ningú ho possi en dubte!! Per fi, Els Llenyataires, són Tricampions de primera divisió. I a sobre de forma consecutiva!! Com diria un vell conegut: Que n'aprenguin!!

Així, tal com sona, els Llenyataires són per fi els nous campions de Divisió d'Honor de futbol sala. I es que en l'últim partit disputat, divendres passat, les coses pintaven bé des d'un inici.

Amb la tranquilitat que dóna jugar sabent que encara queden tres partits (contant el que s'anava a disputar) i que només n'has de guanyar un, les coses encara es van possar més vent a favor en el moment en que, l'Albert, el nostre home informació, ens va aparèixer abans del partit comunicant-nos que els Wallaroos, els únics rivals que podien impedir la fita, havien punxat.

Lluny de relaxar-se, però, els nostres tricampions (aleshores encara bicampions) van saltar a la pista a rematar la Lliga. Davant d'un equip més que serio, capaç de treure-li la tercera plaça del campionat a Muppeds, els nois van sortir amb una empenta que feia temps que no es veia.

Els clàssics resultats apretats en el nostre equip, per manca de capacitat e intenció de rematar bé la feina quan el partit es possa de cara contra equips clarament més dèbils, no va ser present en aquest cas, i no es va desaprofitar l'ocasió, sentenciant amb una fredor que fa possar la pell de gallina.

El tres a un final no reflexa amb exactitut un partit on, tot i no acabar-se d'allunyar del marcador, les oportunitats d'un i altre equip van ser molt diferents. Els Llenyataires, fidels al seu estil d'una defensa nombrosa i contundent que els ha portat a no encaixar practicament gols, van saber atacar en els moments oportuns i deixar que el rival es topés amb el que ja m'atreviria a nomenar una "muralla de contensió" per les envestides enemigues.

D'aquesta manera, només va caldre saber esperar al moment indicat i aprofitar les oportunitats que se sap, que tard o dora, acabarant apareixent. I en aquests moments va ser quan l'equip no va fallar: dos gols, que van ser contrarrestats amb un de l'equip rival, i un tercer per possar terra de per mig i la Lliga a la butxaca. Una esplèndida representació de tàctica eficient.

Ara doncs, només queda relaxar-se i gaudir d'uns últims enfrontaments on l'única cosa important que resta es assegurar el tercer "Zamora" de l'Albert (d'altra banda, difícil que ens el treguin ja que ens haurien de fer disset gols en dos partits i que els rivals no n'encaixessin cap, a més de nosaltres no marcar), i on l'única cosa que trobarem a faltar és el "passadís" amb que ens haurien de brindar els nostres rivals.

.

El pròxim capitol, futbol set. Mentrestant, Tricampions. Felicitats nois!!

Mica en mica s'omple la pica

El partit de divendres passat de les noies no pot donar molt de que parlar, atès que al coincidir en hora amb el dels nois, aquests últims no van poder fer la respectiva tertulia al respecte.

No obstant, i bassant-me en fonts de l'equip de les noies (que d'altra banda queden més que avalades pel resultat), es va tractar d'un partit intens en el que el resultat va ser d'un a dos en contra de Les Llenyataires, però que podria haver estat a favor d'elles, tranquilament.

.

Lluny d'espantar-se pel fet d'afrontar un partit contra les primeres classificades (que guanyant-les a elles, ja van certificar que, matemàticament, el títol de Lliga quedaria a les seves vitrines), les noies van sortir al camp disposades a donar la campanada. L'experiència que mica en mica van adquirint a base de partits, va superar amb escreix el temor que els hi quedava després del fatídic set a zero encaixat en el partit d'anada.

.

Les oportunitats a una i altra porteria no van deixar de repetir-se durant tot el matx, sortint vencedores per una renta mínima les Jogo Florito, que van tenir més fortuna que unes Llenyataires que van lluitar amb ulls i dents per aconseguir un resultat favorable, tot i només disposar de titulars per afrontar tot el partit, mentre que el rival tenia suplents de sobra.

.

En fi, que les noies van agafant confiança i cada cop imposen més el seu respecte a unes rivals, que la temporada que s'inicia a l'octubre ja no sortiran relaxades a afrontar un partit que, i el resultat així ho confirma, va ser el que més a prop van estar de perdre.

.

Així, les nostres jugadores amb aquest resultat han d'adonar-se de les seves possibilitats, que a nivell tècnic no deixen res que dessitjar, i que demostra una vegada més que són un equip amb moltes possibilitats de lluitar pel títol en la pròxima temporada, ara que ja saben a que juguen. A més, els tres partits que queden haurien de servir per confirmar el seu bon estat de forma (i anímic), guanyant un partit important (dels dos següents) per tal d'arribar amb opcions a l'últim i esperat contra Cherry's Team en el que, de guanyar, es situarien en una més que meritòria quarta plaça que deixaria patent que les coses s'estan fent bé.

.

Per últim, d'aquest partit també cal comentar la dada, més que significativa, que suposa que la Laia, la nostra pichichi per excelència, ja hagi fet provar la seva medicina a tots els rivals contra els que ha jugat; reservant-se el millor per Cherry's Team i Lilyhammer en una cloenda de temporada espectacular en la que faria (en la seva primera temporada) que en cap equip deixessin de tenir constància de qui és i quan està sobre la pista.

Partit Commemoratiu de Despedida

L'altre dia, en un dels meus moments d'inspiració, vaig prendre la decisió unilateral de concertar un partit amb el Catalonia C.F.S., equip de segona divisió profesional de futbol sala, en atenció a despedir-nos com cal del futbol sala abans de donar el salt al futbol set.

.

Es clar que uns supercampions com nosaltres, amb tres lligues consecutives a la butxaca i a punt de sumar tres premis també consecutius com a equip menys golejat, té, si se'm permet ser benèvol, poques sinó cap possibilitat de fer front a un equip de tant prestigi i renom com ho és el Catalonia.

.

No obstant, cal tenir en compte que es tractaria d'un partit amistós en el que el resultat és el de menys, i que resultaria una manera excelent per tal de despedir-nos d'un esport que ens ha portat a conéixer-nos millor i a establir relacions amistoses més enllà del terreny de joc (sense menysprear les alegries purament en el terreny esportiu, que no són poques).

.

Així, amb un equip de categoria, també resoldriem un dubte que, si bé no sé que n'opineu la resta, almenys a mi em resulta molest no poder resoldre: Fins a quin punt som capaços d'arribar? Realment, la resposta no me la pot donar ningú a hores d'ara, així que l'única manera de resoldre'l serà augmentant el nivell habitual, a fi de trobar algú que, resultat apart, sigui autènticament superior a les nostres possibilitats.

.

Aquest fet, a més, també serà útil en aquest moment per baixar-nos una mica els fums abans d'iniciar la nova aventura, atès que queda clar que el nou repte no resultarà gens fàcil i, molt menys, si no recordem el sabor de la derrota (i no us preocupeu per la més que possible pallisa, ja que realment no crec que fem més el ridícul del que va fer el Real Madrid en el seu Centenari).

Amb tot, només notificar-vos el compromís adquirit, així com remetre-us el meu entusiasme (espero que compartit) i dir-vos que abans de donar el si definitiu parlaré personalment amb cadascú de vosaltres (cal veure dates, a fi que tots hi poguem participar).

.

Espero que l'iniciativa sigui ben rebuda i, més, atenent a que el cost de dur-la a terme és zero, ja que és el Catalonia qui es faria càrrec dels costos de la pista i de l'àrbitre.

Atentament

Xavier Gambús Mallorquí

(jugador, capità, entrenador de l'equip femení, president, fotògraf, encarregat de la Web, etc.)

Jacobo i el Gol Fantasma

Senyores i Senyors, s'ha obrat un miracle!!

En Jacobo és una peça clau de l'equip, que situat a la retaguardia, cobreix en última instància qualsevol envestida del rival, convertint-se així també en una referència quan la cosa està peluda en el terreny de joc rival i cal efectuar un pase enrera. I tot sigui dit, aquesta feina la fa molt bé i ningú ho possa en dubte.

Ara bé, igualment, ningú possa en tela de judici que el nostre Puyol és un home amb poc gol (i sincerament, crec que estic sent generós). Tant és així, que fins i tot a la pàgina hi ha una pregunta mig en broma al respecte de quants gols serà capaç de ficar en Jack aquesta temporada, desitjant tots nosaltres que almenys fos un, per tal de celebrar-ho com cal.

Doncs bé, a aquests efectes, el senyoret tenia un as amagat a la màniga: es comunica amb Déu!! Com sinó es pot explicar el que ha passat? Com pot ser que després de nou partits fent-li la broma (en els que cada cop responia amb un somriure) i sense haver marcat (almenys que algú hagi vist) a falta de tres partits per la conclusió de la temporada i, conseqüentment, de l'aposta, aparegui per art de màgia un gol en el seu compte particular? Sens dubte es tracta d'un fenòmen paranormal!!

I mira que a la pregunta s'havia arribat a especular amb coses realment inverosímils, tals com que el gol en qüestió fos de xilena, per exemple. Però, sigui de la forma que sigui, no tant sols ningú ha estat capaç de predir-ho sinó que resulta encara més espectacular que qualsevol opció de les disponibles.

Sempre li fem la broma de que juga partits diferents al que juguem la resta, atenent a la seva peculiar visió del que s'ha succeït en el terreny de joc (i vist lo vist potser té raó i ens equivoquem tots), però, sigui com sigui, el tio és capaç de complir no se sap com i, fins i tot, superar qualsevol expectativa que se li presenti. Sincerament, ens treiem el barret. Enhorabona!!

I per si quedaven dubtes...

Ara ja si que es pot dir que els nois estan amb peu i mig agafant el titol, i que l'esforç dut a terme durant tota la temporada tindrà la seva compensació. I es que els nois, de guanyar demà, estarien a un sol punt de ésser matemàticament campions a falta de dos partits, i això sempre i quan "els Wallaroos" fossin capaços de guanyar els seus enfrontaments, marcant un promig de 10 gols més que els seus rivals en cada un d'ells, aproximadament, ja que de no poder no ens caldria ni puntuar (més enllà de demà).

I es que a la més que contundent victòria de la setmana passada dels nois, que no van tenir pietat dels seus rivals i els van aplastar per un resultat d'onze a dos (una altra lliçó que s'enduen els alumnes del Jacobo que, a aquest ritme, esperem que aprenguin ràpid), cal sumar-hi la inesperada derrota dels nostres perseguidors que, sense saber encara les causes que van desencadenar el resultat de 8 a 3 en contra dels citats, han renunciat pràcticament a les escasses opcions que encara els hi restaven per a impedir-nos la consecució de la tercera lliga consecutiva.

Així doncs, la situació es resumeix en que ens trobem amb quatre punts de ventatge respecte el rival més proper, que només resten tres partits per concloure la present temporada, i que en resumides comptes s'hauria de produir una desgracia molt gran per tal que en Jordi no es pugui endur el que representaria la consecució per tercer cop de la màxima competició (sent la primera en que aquesta s'anomena Divisió d'Honor).

Doncs no sembla que sigui una mala manera de despedir-se del futbol sala, no? I es que ja que hi som, no hi ha manera millor d'anar-se'n que deixant el pavelló ben alt i les coses clares: la lliga en qüestió se'ns ha quedat petita. Ja és hora, doncs, de que nois més joves i amb empenta tinguin la seva oportunitat (cosa que ha quedat suficientment demostrada que no ocurrirà mentre nosaltres hi siguem).

I pel que fa a nosaltres, això no vol dir que siguem els millors del món i que podem jugar els partits com si fossin costellades, sinó que el que cal és buscar nous objectius (com ara el futbol 7) que ens puguin reportar de nou les ganes que hi possavem en cada partit, quan ara farà tres anys i mig que vàrem començar la nostra aventura en el futbol sala. Toca donar el salt i buscar noves metes, que de ben segur resultaran complicades en un començament, però que igualment segur si treballem plegats com fins la data, acabarem aconseguint a base d'esforç i sacrifici.

Però abans de tot això, cal rematar la lliga (que per molt bé que ho tinguem, fins que els punts no ho diguin, no serà nostra), així que no si val en confiar-se i pensar que tot resta fet, perquè d'aquesta manera encara ens relaxariem massa i ens enduriem algun ensurt inesperat. Les coses estan com estan, i som plenament concients de les nostres possibilitats, però val la pena que li fotem una última empenta aquest divendres, per tal de poder encarar els examens amb tranquilitat, sabent que els divendres tindrem oportunitat de descarregar l'adrenalina acumulada durant la setmana, però sense la pressió extra de pensar que els punts esdevenen imprescindibles per tal de no deixar passar l'oportunitat de que disposem tot tirant la temporada a la basura.

Així que el partit d'aquesta setmana contra "New Team", on si no hi ha cap canvi hi serem tots (i és més que possible que totes i tots els Llenyataires coincidim per primera vegada plegats - cal dir-li al Juan, perquè fagi lloc a la pizzex ;) ens hi hem de deixar la pell en el terreny de joc per procurar endur-nos els dos punts cap a casa, i deixar-nos d'històries fins que iniciem, el Setembre que ve, una nova aventura.

Pel que fa al partit anterior, la veritat és que no va tenir gaire història. Va resultar ser un partit molt fàcil, contrariament al que els nois pensaven, i aquest fet va portar a la diferència tant abultada que figura en el marcador. La necessitat de guanyar el partit que tenien els Llenyataires els va conduir a prendres el partit molt en serio; tant, que quan se'n van adonar que la diferència ja resultava insalvable pels rivals, ja era massa tard per reduir el ritme i no ficar cullerada a la ferida del rival.

El joc de convinació de tot l'equip (que no podien més que seguir-lo amb la mirada) sumat a la bona forma mostrada per Nacho i Calvito que, amb quatre gols el primer i amb dos i cinc assistències el segon van enregistrar un dels seus millors partits, va ser clarament superior a les poques possibilitats tècniques que el rival va demostrar. Si això li sumem que l'Àlex es va retrobar amb el gol després d'uns partits de sequia, el resultat s'entén obvi.

En aquest sentit, i sense ànims de voler ofendre ningú, el joc de l'equip rival em va donar peu a creure fermement que haurien de jugar a segona divisió. D'acord que resultats així ja n'hi ha hagut més d'un tant per part nostre com d'altres a diferents rivals, però la sort que normalment acompanya resultats amb tanta diferència, no va estar present en aquest cas. Clar que els Llenyataires estaven concentrats i anaven a per totes, però no totes les oportunitats que van fer van ésser convertides, tot el contrari que el rival, que de poc més de quatre oportunitats en va convertir dues.

Potser aquest percentatge en quan a gols per oportunitats és positiu per a ells, però un equip que només és capaç d'arribar quatre cops a porteria en quaranta minuts no es mereix estar a la categoria reina. La superioritat era tant clara que l'Albert no ho volia ni veure!! I això que sempre és ell el que ens fa seguir endavant sigui quin sigui el resultat. La veritat, una pena.

La Temporada en Joc

Al perdre fa 15 dies contra "las Kinder" per dos a tres, les noies es van complicar molt l'existència. Aquell partit aparentment fàcil hauria reportat dos punts que avui dia deixarien a les nostres en una còmode quarta plaça (just al mig de la taula de classificació) a falta de poques jornades, però amb els partits contra les tres primeres encara per jugar.

Aquell fet va esdevenir un punt d'inflexió a partir del qual, enlloc de mirar cap a dalt en la taula de classificacions, podent inclús aspirar a una de les tres primeres places que donen dret a copa (si bé es clar que la primera plaça ja esdevenia impossible, la diferència amb segones i terceres classificades no resultava insalvable), des d'aquell moment les noies es veuen obligades a mirar cap a la part inferior de la taula, amb el temor inclús de quedar últimes si els resultats no acompanyen.

És cert que demanar a un equip que tot just s'acaba de formar i amb nul·la experiència en futbol que quedi entre els tres primers classificats és, com a mínim, agossarat. No obstant, el potencial de l'equip bé mereix que se les tingués en consideració a obtenir una d'aquestes places, fet pel qual, tots estavem molt emocionats amb la perspectiva de que aconseguissin el que, sens dubte, resultaria una fita històrica en la de moment breu vida de la nostra entitat.

Però la realitat d'una quarta plaça no esdevè ni molt menys un mal resultat per les nostres futbolistes, que veurien com en el seu primer intent de jugar en conjunt i, perquè enganyar-nos, després de no haver practicat esport en la vida amb la conseqüent forma física que aixó comporta (potser hi hauria alguna excepció, si bé resulta una realitat per la majoria), es trobarien en la meitat de la taula després d'una primera temporada clarament caracteritzada per la irregularitat, amb perspectives d'iniciar el següent curs futbolístic amb aspiracions més ambicioses donada la confiança que aixó els reportaria.

.

Ara bé, per aconseguir aquesta quarta plaça, és necessita intensitat. Els partits que queden tenen pinta de ser molt durs físicament, i fora bó que l'equip els afrontés amb el temperament adeqüat a cada circumstància. En aquest sentit, resulta una clara referència el partit de la setmana passada contra "Cherry's Team". En aquest, cada integrant de l'equip va donar tot el que podia i fins i tot més (cal recordar que l'Anna una mica més i se'ns mor allà mateix, o que la Gma va estar a un trist de veure la vermella per confondre tensió amb agressió) i aquesta actitut les va portar a salvar l'empat a dos tot i que faltava la màxima artillera de les nostres.

.

Si la resta de partits es juguen amb la mateixa intensitat, no tinc cap dubte de que Les Llenyataires arribaran a l'últim partit (tornada contra "Cherry's Team) amb aspiracions a la quarta plaça, i serà aleshores el moment indicat per donar un cop d'afecte i demostrar que teniu, no tant sols més caràcter que elles, sinò sobretot més qualitat futbolística (que al cap i a la fi és del que es tracta), aconseguint d'aquesta manera el resultat desitjat amb la satisfacció personal que aixó comporta. Això si, Laia, aquell dia no ens fallis!! ;)

.

Però per arribar fins allà, no s'ha de confondre aspiracions i realitat, ja que disten un tan una de l'altra. Els tres partits que us separen de la desitjada revenja no són altres que contra les tres primeres classificades i, si ho penseu, això significa que les que van per darrera vostre jugaran entre elles amb la conseqüent suma de punts. Sense anar més lluny, aquesta setmana us plantareu contra les líders amb el temor de que si perdeu, descendrieu en la taula de classificacions fins al penúltim lloc (ja que les últimes juguen contra les penúltimes i, inclús l'empat, serviria perquè una d'elles us empatés a punts).

.

I aleshores que passa? Doncs res, ja que l'important és aconseguir dos puntets més abans de l'últim partit, i resulta obvi que serà més fàcil guanyar-los contra les segones o les terceres (que no són més bones que vosaltres) que no pas contra les fulminants líders. Ara, no heu d'oblidar que tot i dependre de vosaltres mateixes, els partits no es guanyen sense baixar de l'autobús, així que possar-vos penúltimes us hauria de servir per motivar-vos de cara al següent enfrontament.

.

Però aixó és en el pitjor dels casos!!! Perquè ningú (apart de vosaltres) pensa que aquest partit ja el tingueu perdut. I això és lo dolent, que vosaltres si que ho penseu. Perquè el que he dit sobre baixar del bus no va només per vosaltres, sinó que si les líders us volen guanyar també ho hauran de fer en el terreny de joc, i la vostra feina és intentar per tots els medis que no els hi resulti una tasca fàcil. De fet, per vosaltres resulta una gran oportunitat perquè, si ve vosaltres no conteu amb aquests punts, elles els necessiten per assegurar-se el primer lloc, i jugar sense pressió sempre és possitiu quan hi ha voluntat de fer les coses ben fetes.

Merchandising Llenyataires

Bé, amics, ja tenim aquí les equipacions de les noies!! Ha costat, sobretot pels nostres amics de Futbolmania que sempre s'ho prenen tot amb una calma que fins i tot a mi em possa nerviós, però al final el resultat crec que ha estat bastant positiu.

Les equipacions han quedat més que bé (aquí ens ho enssenya la Meji, model de llenceria, apart de jugadora ;), i ara les noies ja podran gaudir-ne i defensar els colors de la nostra entitat amb un mínim de dignitat (per lo demés, caldrà veure els resultats, doncs una cosa és no fer el "papanates" anant vestit de carrer, però al cap i a la fi, el respecte te'l guanyes per com jugues). Confiem en que les coses seguiran anant bé en el terreny esportiu!!

.
A aquests efectes, hem de donar les gràcies a FL Iberia, S.A. i concretament al seu Director General, per confiar en les possibilitats d'aquest equip i patrocinar-les amb el seu producte estrella (esperem que estigui content amb els resultats i li assegurem que les noies fan tot el possible per deixar la marca en bon nom), així com a la Diana, que amb els seus "contactes" ha estat capaç de trobar una equipació maca i amb els colors de l'equip, a un preu més que raonable.

Ara que els nostres equips ja van vestits, i a fi d'ampliar la nostra gamma de productes disponibles on-line (per a peticions escriviu un comentari en qualsevol article), el pròxim moviment del nostre equip de Merchandising serà per aconseguir uns xandalls per als nois que, segons informacions pròximes, haurien d'estar a punt d'arribar (també cortesia de la Diana: altre cop, moltes gràcies).

.

Només em resta per informar-vos que, en aquest terreny, estem operant per tal que, passat l'estiu, l'equip disposi també d'enganxines i clauers identificatius, tot i que restem oberts a altres idees que puguin anar sorgint.