Tricampions de Divisió d'Honor

Que ningú ho possi en dubte!! Per fi, Els Llenyataires, són Tricampions de primera divisió. I a sobre de forma consecutiva!! Com diria un vell conegut: Que n'aprenguin!!

Així, tal com sona, els Llenyataires són per fi els nous campions de Divisió d'Honor de futbol sala. I es que en l'últim partit disputat, divendres passat, les coses pintaven bé des d'un inici.

Amb la tranquilitat que dóna jugar sabent que encara queden tres partits (contant el que s'anava a disputar) i que només n'has de guanyar un, les coses encara es van possar més vent a favor en el moment en que, l'Albert, el nostre home informació, ens va aparèixer abans del partit comunicant-nos que els Wallaroos, els únics rivals que podien impedir la fita, havien punxat.

Lluny de relaxar-se, però, els nostres tricampions (aleshores encara bicampions) van saltar a la pista a rematar la Lliga. Davant d'un equip més que serio, capaç de treure-li la tercera plaça del campionat a Muppeds, els nois van sortir amb una empenta que feia temps que no es veia.

Els clàssics resultats apretats en el nostre equip, per manca de capacitat e intenció de rematar bé la feina quan el partit es possa de cara contra equips clarament més dèbils, no va ser present en aquest cas, i no es va desaprofitar l'ocasió, sentenciant amb una fredor que fa possar la pell de gallina.

El tres a un final no reflexa amb exactitut un partit on, tot i no acabar-se d'allunyar del marcador, les oportunitats d'un i altre equip van ser molt diferents. Els Llenyataires, fidels al seu estil d'una defensa nombrosa i contundent que els ha portat a no encaixar practicament gols, van saber atacar en els moments oportuns i deixar que el rival es topés amb el que ja m'atreviria a nomenar una "muralla de contensió" per les envestides enemigues.

D'aquesta manera, només va caldre saber esperar al moment indicat i aprofitar les oportunitats que se sap, que tard o dora, acabarant apareixent. I en aquests moments va ser quan l'equip no va fallar: dos gols, que van ser contrarrestats amb un de l'equip rival, i un tercer per possar terra de per mig i la Lliga a la butxaca. Una esplèndida representació de tàctica eficient.

Ara doncs, només queda relaxar-se i gaudir d'uns últims enfrontaments on l'única cosa important que resta es assegurar el tercer "Zamora" de l'Albert (d'altra banda, difícil que ens el treguin ja que ens haurien de fer disset gols en dos partits i que els rivals no n'encaixessin cap, a més de nosaltres no marcar), i on l'única cosa que trobarem a faltar és el "passadís" amb que ens haurien de brindar els nostres rivals.

.

El pròxim capitol, futbol set. Mentrestant, Tricampions. Felicitats nois!!