Himne als 300: la vertadera historia

Heu sentit la història dels 300 espartans que van lluitar contra infinits perses. Altres llegendes similars existeixen amb l'exèrcit de Lusitania lluitant amb el cavaller Santiago. Avui, estimats nobles, coneixereu la vertadera història. La història en que es basen totes aquestes llegendes:

La batalla del disminuït exèrcit Llenyataire contra els malvats i superiors (en nombre) M. Perez

Set soldats esperen,
un lesionat, un malalt i cinc feres,
als M. Perez que les dents els ensenyen:
no son sols set, sinó que els superen.

"La lluita esta perduda!"
les donzelles criden cap-perdudes
"No dubteu d'Els Llenyataires!!"
el capità Gambús es fa sentir veu enlaire.

Al castell contrari, suant cansalada,
troben porta tres canons.
Però aquesta ha estat una dura batalla
"No celebreu tant, el Dani es mort"

Segon assalt, noves perspectives,
la suor es freda, com el cor.
Albert a la porta, defensant Gambus's...
la resta no veuran la lluita per enlloc.

I entra un quart,
no se sap com,
"Ho haurà fet el Jacobo?"
Què cabrón...

Gira cua
el vent en contra
"Retirada, retirada!"
"Feu algo, tanoques!"

Entren tres al nostre castell
tot i que encara no es remuntada.
Però estem amb l'aigua al coll;
Ai Déu si l'Albert fa una cantada...

El Comandant Carles s'allunya, s'allunya
se'n va on acaba el camp de batalla
"Perd el temps!" un vailet remuga
i plorarà en sentir la darrera xiulada.

Fita feta gràcies a les donzelles
que als herois animen enmig de la gesta.
I si avui som set, i si som onze?
Que tremoli "el buitre": EL REGNE ES NOSTRE!

Líders!!

Si si... no bromejo... els Llenyataires, amb nomes 8 partits de lliga, ja es troben a la part més alta de la classificació.

Per a alguns lectors pot ser una notícia sense importància però, donat que: és el primer any que juguem a futbol 7, no sempre l'equip està al complet, ens falta el nostre equip de supporters femenines que teniem a Jesús Maria, el nivell dels equips es major i... sobretot... hem jugat un partit menys que el segon classificat, jo diria que es una notícia prou important com per treure-li mèrit.

Per a aquells que encara no s'ho creuen, aquí teniu una còpia de la versió oficial:

1. Llenyataires
2. La Quinta del B.
3. Gras Soler
4. Inter de mitente
5. Goma 08
6. +Turbados
7. Mariclon Perez
8. Tape Jones
9. Sirius

A més, afegeixo que el partit que se'ns computa com empatat amb Goma 08 està pendent de jugar els darrers 10minuts.. així que.. si l'acabéssim guanyant, encara sumariem un punt més a la classificació.

Només desitjo que les coses continuin com fins ara, que en Dani es recuperi de la lesió, que l'Àlex aguanti el que pugui amb el menisc trencat, que el pobre Pau pugui venir més sovint a jugar, que el Calvito es curi del refredat i... ah si!! el nostre trovador!! que en Jacobo reciti un vers, seguidilla o soneto abans de l'inici de cada partit, xD. És més, proposo fer un crit de guerra (similar al que fan els equips als vestidors abans de sortir al camp a jugar) abans dels partits, redactat obviament pel nostre trovador occità!! ;).

A aquest pas, acabarem jugant amb barretina per carnaval i el Xavi deixarà una destral al costat de la banqueta per si l'àrbitre no veu un clar penal sobre ell... xD

El trovador llenyataire

Els trovadors eren poetes cantautors de l'edat mitjana. Cantaven en occità, un dialecte que tots hem estudiat al batxillerat (i que es llengua oficial a tota Catalunya desde l'aprovació de l'estatut d'autonomia) i el contingut de la seva lírica variaba entre les histories d'amor i les epopeies de guerra.

Avui dia els trovadors destaquen per la seva absència, com els caganers. Els Llenyataires, però, coneixedors dels costums, afers i arrels de la cultura de la nostra nació (o comunitat autònoma, pels més puristes amb la llei constitucional) han pres la decisió d'empendre, un cop per cada batalla que es lliura al camp, una descripció en vers, tal com marca l'antiga tradició.

Així, per 50 maravedís setmanals, jo, Jacobo de Poitiers, descendent de Guillem de Poitiers (busqueu a l'enciclopèdia, incultes) i educat a l'escola de l'il·lustre IES Ausiàs March, us encandilaré cada cap de setmana amb les meves mesurades paraules, amb els meus versos de vegades d'art major i de d'altres d'art menor, métriques acurades amb redondilles, romancers, sonets, seguidilles i altres formes poètiques que la mare llengua catalana ens ha servit.

Ara, estimats nobles, per tal que pugui escriure romanços a més de batalles, si us plau, lieu-vos entre vosaltres.

Victòria treballada... i molt!!!

Com puc llegir en els comentaris, sembla que estigueu impacients per rebre articles setmanals aixi que.. tot i no tenir gaire temps perquè tinc la graduació de Dret a la UPF en poc mes de 2hores, satisfaré els vostres desitjos i us comentaré com va anar ahir el partit.

El partit d'ahir va ser.. com ho podria dir... mmm.. treballat, treballat i treballat. Perquè vam jugar amb els homes justos a la primera part, tot aconseguint anar al descans amb un avantatge de 3-0. Precisem que Alex té el menisc trencat, Dani tenia mal a la cama d'una lesió de fa 2 setmanes, Calvito tenia dècimes de febre i Jordi va arribar al camp tot just xiular-se l'inici del partit. Amb tot això, vam ser capaços d'avançar-nos en el marcador i deixar una avantatge de 3 gols en 25minuts.

La segona part... bufff... aqui es on va seguir i es va accentuar la paraula "treball", i sobretot "PATIMENT". En Dani va haver de marxar a la mitja part aixi que ja us ho podeu imaginar... Els germans Gambús a la defensa, Calvito i Charly al migcamp, corrent i donant voltes per tot el camp i l'Àlex com únic punta.. intentant enganxar alguna bola. Sort vam tenir de, tot i desaprofitar varies ocasions, fer el 4rt gol i deixar quasi sentenciat el partit amb el 4-0 perquè... encara no he citat que amb l'inici de la 2a part el temps es va girar i ens va bufar un vendaval en contra dels que fa por... imagineu.. jugar amb un menys, amb vent en contra i amb mig equip mig "de baixa"... us ho podeu imaginar... vam defensar "con sangre y sudor"... poc vam poder fer per evitar els 3 gols que vam encaixar en els ultims instants del partit...però sort de la nostra astúcia en perdre temps i llençar la pilota el mes lluny possible.

El resultat, 4-3 a favor dels Llenyataires. Victoria treballada, patida pero molt merescuda. Victoria en la que, donada les circumstancies no importa el resultat o els gols encaixats, sino els 2 punts que ens vam endur que ens permeten seguir presionant a La Quinta del Buitre per obtenir el liderat.

Espero que d'aqui 2 setmanes pogueu venir els que no vau poder venir ahir. Juguem contra Goma 08, aquells contra els qui vam empatar a 3 el dia del diluvi. Espero que no "us rajeu" tot i ser 28 de Desembre.. penseu que a la Premier League juguen casi el dia de Nadal, jejeje.

Espero que us vagin bé els exàmens a aquells qui en teniu i, si no ens tornem a veure fins el partit del dia 28, BON NADAL A TOTS I A TOTES!!!!

Llenyataires, allà on van, triomfen.

Dificilment puc trobar una analogia amb el que està passant a l'equip de nois dels Llenyataires... Vam començar acostumant-nos a perdre, mica en mica ens vam aconstumar a marcar algun golet, després fins i tot guanyavem a equips liders com Vitoria FC (recordeu aquell 5-4??;) ), vam pujar de categoria, amb tot el que representava trobarnos amb equips que jugaven a un nivell superior... però ens hi vam adaptar perfectament, i tot i que no van ser pas lligues fàcils (recordeu la primera lliga, 3 equips empatats a punts i vam guanyar pel gol average?? sisi, jo fent de porter amb l'ultim classificat i el xavi no marcant un gol a favor de Naranja Mecanica... quins temps... ejejje), vam guanyar 3 lligues a futbol sala, imposant respecte a tots els equips amb els que ens enfrontavem.

I aquest any què? Arribem, primer partit, primera derrota, i? que algú pensava que s'anava a repetir el mateix guió que el primer any?? Per part meva no. De cap manera... el nostre equip s'ha forjat partit rere partit i tant dona que jugem a futbol sala o a futbol 7, els resultats estan ben clars. Tots els partits es compten en victòries excepte el primer, jo diria que va ser un partit de "presa de contacte".. inexperiència a un terreny de joc diferent del de Jesus MAria i adaptació a un nou sistema de joc, noves distàncies, ... (no compto l'empat que tenim perquè s'ha de jugar els ultims 10 minuts del partit contra Goma 08).

El fet es que els Llenyataires no som pas el "tipic" equip que arriba i "pringa".. ni molt menys.. estem deixant ben clara la nostra candidatura al títol de lliga i lluitarem fins l'últim minut per endur-nos-el. Tot pinta positivament, hem guanyat als líders i tenim el gol average a favor vers l'altre equip que pot tenir unes mínimes opcions al títol a part de nosaltres i la Quinta del Buitre. Nomes hem d'esperar que arribi la jornada en que descansin els líders per a que, prèvia victoria nostra, ens convertim en els actuals líders de la competició.

Tot i que encara queda mitja lliga per a que acabi la primera temporada a Futbol 7, no deixo de pensar en el dia que poguem aixecar el títol de vigents, i primers, Campions de Futbol 7 de l'Escola Pia de Sarrià.

Seguim jugant tal i com ho estem fent: forts en defensa, efectius al centre del camp i depredadors a l'àrea rival. N'estic segur que, molts, a dia d'avui, temen quan saben que juguen contra els Llenyataires...

SOS Llenyataires

Sembla que ens hagi canviat la vida.

Fa uns anys tots ens preniem la vida amb calma; anavem a classe (o no), estudiavem les últimes setmanes, passavem de fer les pràctiques, sortiem cada dijous/divendres de festa, ...

Aquest any en canvi sembla com si ens haguessin canviat. Algun ha deixat de viure exclusivament de nit i es pren la vida més en serio veient tot el panorama que ens espera al futur, altres comencen una nova llicenciatura, altres un màster combinat o no amb feina, altres acaben els seus estudis, altres emprenen nous reptes professionals, ...

Podriem dir que "ja no es com abans". Els nous reptes de la vida ens fan ser més responsables però ens roben part del que fins ara era la nostra identitat. Què se n'ha fet d'aquelles nits interminables jugant al PRO a casa el Xavi o simplement filosofant de la vida??

No sé què en penseu vosaltres però es "algo" que no vull perdre perquè... què som si nomes ens convertim en màquines que treballen de 9 a 21h i que només fan que diners?

A mi personalment, l'estress de tenir classes del màster de 10h a 22h de dilluns a dijous em fa venir mal de cap, insoportable a últimes hores del dia, desitjant que arribi divendres i no pas per no nar a classe, sino perquè sé que tenim partit, que ens tornarem a veure tots i que farem el que més ens agrada; divertir-nos jugant a futbol, menjar-nos unes pizzetes a la Pizzex i potser alguna partida al nou PRO 08.

No parlo de comportar-nos com ho feiem fa un parell d'anys, sino de triar quines coses de la nostra vida estem disposats a que no desapareguin, lluitar per elles i ser persones més "humanes". Lluitem perquè mai desapareguin els Llenyataires, i si és inevitable, que sigui d'aquí a molt molt temps.

Són les 4 de la tarda, perdut entre fulls i fotocòpies de deures del màster i aqui em veieu, pensant únicament en que siguin les 23h i fer rodar la pilota de nou.

Pèrdua de la virginitat

Bon dia nois/es!!

Soc l'Albert, el "Buffon" dels Llenyataires i no, no us espanteu, que no acabo de perdre la virginitat com alguns podrien pensar, sinó que aquest és el meu primer article al blog dels Llenyataires i com a tal, s'ha de celebrar (no pas amb "xurros", com altres cops, xD).

D'ara endavant tindreu algun altre article penjat al blog, i no pas perquè en Xavi es digni a augmentar el número mitjà d'articles setmanals (l'últim data de principis d'Octubre ;)), sino per nodrir amb una mica més de diversitat temàtica el nostre blog i aproftar també per pal·liar l'expectativa que tots tenim de trobar un article setmanal al nostre blog quan no el trobem (Xavi, tot va amb carinyu, xD).

Així doncs, espero que us agradin o si més no entretinguin els meus comentaris i que em critiqueu quan calgui (no val quan el Jacobo em vol fer gol en pròpia porteria, xD).

Gràcies a tots!!

Esperat Debut en Futbol 7

Divendres passat els nois van debutar a Futbol 7 amb moltes ganes i poca fortuna, ja que l'un a dos final a favor de l'equip rival bé va poder ser completament a l'inversa si no hagués estat per les oportunitats errades pels nostres i per la mala sort de la defensa alhora de rebutjar pilotes (En fi, així és el futbol!!).

No obstant això, les sensacions que en vàrem extreure són prou positives com per mirar al futur pròxim amb ulls esperançadors. El resultat obtingut no és ni de bon tros l'infernal debut que molts de nosaltres esperavem, i senzillament vàrem perdre per manca d'experiència (i també de forma física, val a dir-ho).

Però aquestes mancances són lluny d'ésser insalvables, doncs el vertader problema seria que l'equip fos tècnicament incapaç de tirar els partits endavant, i gràcies a Déu, aquest no és, almenys de moment, el problema que ens ocupa.

Agafar forma física no es tracta de res més que d'anar jornada a jornada lluitant contra les nostres pròpies possibilitats i, com ja vàrem fer en futbol sala, a mitjans de temporada aquest problema ja serà cosa del passat.

Pel que fa a l'experiència, en canvi, tot i que la solució és la mateixa que en el problema anterior, val a dir que dubto molt que l'adaptació sigui tant ràpida com per poder assentar-nos al llarg de la temporada al camp amb la tranquilitat amb que ara mateix ho fem en un camp de sala. Per a aconseguir això, només queda que mantenir la calma mentre es dóna tot dins el terreny de joc per suplir la manca de coneixements tàctics en la matèria.

En aquest sentit, i sense anar més lluny, l'Albert ja m'ha comentat que en el debut la defensa estava col·locada molt lluny de la seva porteria degut a les linies del camp, que confonien la nostra defensa col·locant-se a la frontal de l'àrea (però de futbol 11!!) i això dificultava enormement la seva tasca ja que era més senzill pels rivals d'atacar-lo.

En aquest sentit, també els jugadors més avançats vàrem pecar d'inexperiència, ja que un camp de futbol 7 (i en especial aquest on juguem) és molt més gran i ample que el de futbol sala, i tot i que està bé que ens repleguem per defensar, cal tenir en consideració que així mai podrem fer un contraatac. Sinó fixeu-vos quants jugadors de cada equip aparèixen en la foto. Aquests són només un parell d'exemples del que ens ve a sobre.

Ara bé, lluny de preocupar-nos, el que hem de fer és saltar avui al camp amb la intenció de deixar-nos-hi la pell i si cal els ossos (tranquils que en Borja es recupera bé, i sinó penseu que igualment els ossos es regeneren ;) i tard o dora ja trobarem la nostra pròpia forma de jugar. Mentrestant, no us preocupeu que les victòries arribaran igualment a base de coratge, que d'això no ens en falta!!

Fitxatge Somniat

A falta de veure com respon jornada a jornada l'equip, tenint en consideració que el seu estat físic ara mateix no és l'adequat, que la temporada és llarga, que de ben segur els nois hauran d'atendre diversos compromisos que els impossibilitaran estar tots en cada partit i que resulta complicat trobar fitxatges dispossats al compromís que suposa l'empresa, cal dedicar certa atenció al capítol de possibles reforços que, tot i no poder acompanyar-nos en el dia a dia, siguin una bassa important que l'equip pugui jugar en aquestes situacions.

A falta de saber si l'Oscar, l'objectiu més immediat de l'equip, ens podrà acompanyar al llarg de la temporada amb certa regularitat (doncs juga una lliga paral·lela que també es disputa els divendres), aquí us deixo algunes perles que l'Adam, jugador semiprofessional de futbol i possible incorporació de l'equip de manera esporàdica, deixa anar en els seus moments d'esbarjo.

Espero que les disfruteu

Campions de Copa

Mai els nois havien participat abans en el copa que Catalonia Sports realitza a l'estiu, i es que el principal problema és la manca de personal per poder dur a terme aquesta competició amb uns mínims de dignitat.

No obstant, enguany, el nostre estimat porter ens va comunicar que, entre les seves multiples tasques com a corresponsal a Manchester, Mèxic i Eivissa, encara li restava temps i ganes com per fer front a aquesta competició, que uneix equips de les diverses lligues que ofereix Catalonia.

Dit això, possar en comú els calendaris de la resta va ser bufar i fer ampolles per veurè que erem suficients en cada partit per garantitzar resultats. Viatges, descansos o petites excursions de 1000 kilómetres (no estic exagerant) no són impediments suficients perquè els Llenyataires es presentin cada divendres al camp, plogui, nevi o fagi fred, a fer el que millor saben fer: jugar a futbol.

En aquesta tessitura, obtar a endur-se la copa no figurava dintre dels objectius marcats per l'equip en iniciar la competició, tot i que estant en una, és inevitable pensar-hi. I és que l'objectiu principal (obviament deixant de banda el veure'ns i divertir-nos plegats) anava més aviat encaminat a provar nous equips i no perdre la forma física abans d'arribar a l'inici de la temporada de Futbol 7.

.

Així, després de 7 temporades en 4 anys lluitant cada setmana contra equips que pràcticament podem dir la seva alineació amb noms i cognoms, la idea era veure com estava realment l'equip de forma i nivell.

.

I caram quina sorpresa!! Perquè guanyar jugant contra xavals de 18 anys és una cosa, però contra homes d'entre vint-i-cinc i trenta en plena forma física ja no és tant fàcil. Però els nostres Llenyataires són molt Llenyataires!! I ho van donar tot al camp perquè, tot i suar la carnsalada, en Charly es pogués endur la copa de vencedor a casa i l'equip un títol més al palmarés.

.

Felicitats a tots!!

Tornem amb Novetats

Hola amics!! Després d'unes més que merescudes vacances, que als lectors ús han semblat eternes però que per a servidor han restat insuficients per repossar forces, tornem a estar aquí, al peu del canó, per transmetre-us de primera mà tots els moviments que afectin directa o indirectament als Llenyataires.

.

I és que divendres passat, els nois van inaugurar una nova temporada que promet, com a mínim, intensitat. Així que, des d'aquí, intentarem seguir el ritme que impossin i notificar-vos amb la mínima brevetat possible els afers que us incombeixin (I els que no, però dels quals volgueu estar-ne assebentats. Marujes!!)

.

Per aquest motiu, introduirem novetats importants a la nostra plana, com ara articles d'opinió sobre temes esportius i extraesportius que revesteixin d'interès, així com articles de "Societat Llenyataires", que perquè m'entengueu, vindria a significar la webificació d'actes culturals i socials dels membres integrants de l'equip en la seva vida quotidiana. Exemple d'això, i ja us ho avanço, seria el fet que en Pau, aquest dissabte, toca el violí en un concert que oferirà a Terrassa.

.

Per a donar l'abast i poder complir amb els lectors, aquesta columna que pretén ésser setmanal (a part d'actes esporàdics que es puguin ocórrer i que comportin feina extra a la redacció) serà dirigida pel nostre home del temps: Albert Castelló. Estereu d'acord en que no se'n podia ocupar millor altra persona que la citada, així que a veure si l'animeu a la tasca i portem així endavant el projecte.

.

Però aquesta no és la única novetat, i és que a partir d'avui divendres, data en que les noies inicien el seu nou intent de conquesta del títol en la categoria de futbol sala, les cròniques d'aquests partits les farà la Laura Ribes que, recentment Llicenciada per la Ramón Llull en Publicitat i Relacions Públiques així com membre integrant de l'esmentat equip, podrà donar una visió més propera dels mateixos.

.

Per si encara creieu que les novetats van en compte-gotes (lo qual no m'impresionaria, donat lo bandarres que podeu arribar a ser...), també us avanço que s'està treballant a fi de dispossar de la nostra pròpia radio avanç de final d'any. I en aquest punt vull incidir especialment per no crear malentessos. NO RETRANSMETREM ELS PARTITS PER INTERNET, sinó que simplement constarà d'un llarguíssim recopilatori de música al qual podreu accedir des d'arreu per al vostre oci (el que no descarta que si puguin intercalar algunes gravacions gracioses, per tal d'amenitzar l'estona).

.

Per últim, m'agradaria comunicar-vos que, tant bon punt el hosting ens ho permeti, penjarem al blog entrevistes realitzades aleatoriament als protagonistes i al públic en finalitzar els partits. De moment, però, ens haurem de conformar amb comentar els partits a la Pizzex que, d'altra banda, és un costum que no s'ha de perdre.

.

En fi, que ja som aquí, que la temporada ha començat i que us animem a que seguiu atentament les pròximes novetats, que prometen mantenir-vos a l'expectativa!!

Tricampions de Divisió d'Honor

Que ningú ho possi en dubte!! Per fi, Els Llenyataires, són Tricampions de primera divisió. I a sobre de forma consecutiva!! Com diria un vell conegut: Que n'aprenguin!!

Així, tal com sona, els Llenyataires són per fi els nous campions de Divisió d'Honor de futbol sala. I es que en l'últim partit disputat, divendres passat, les coses pintaven bé des d'un inici.

Amb la tranquilitat que dóna jugar sabent que encara queden tres partits (contant el que s'anava a disputar) i que només n'has de guanyar un, les coses encara es van possar més vent a favor en el moment en que, l'Albert, el nostre home informació, ens va aparèixer abans del partit comunicant-nos que els Wallaroos, els únics rivals que podien impedir la fita, havien punxat.

Lluny de relaxar-se, però, els nostres tricampions (aleshores encara bicampions) van saltar a la pista a rematar la Lliga. Davant d'un equip més que serio, capaç de treure-li la tercera plaça del campionat a Muppeds, els nois van sortir amb una empenta que feia temps que no es veia.

Els clàssics resultats apretats en el nostre equip, per manca de capacitat e intenció de rematar bé la feina quan el partit es possa de cara contra equips clarament més dèbils, no va ser present en aquest cas, i no es va desaprofitar l'ocasió, sentenciant amb una fredor que fa possar la pell de gallina.

El tres a un final no reflexa amb exactitut un partit on, tot i no acabar-se d'allunyar del marcador, les oportunitats d'un i altre equip van ser molt diferents. Els Llenyataires, fidels al seu estil d'una defensa nombrosa i contundent que els ha portat a no encaixar practicament gols, van saber atacar en els moments oportuns i deixar que el rival es topés amb el que ja m'atreviria a nomenar una "muralla de contensió" per les envestides enemigues.

D'aquesta manera, només va caldre saber esperar al moment indicat i aprofitar les oportunitats que se sap, que tard o dora, acabarant apareixent. I en aquests moments va ser quan l'equip no va fallar: dos gols, que van ser contrarrestats amb un de l'equip rival, i un tercer per possar terra de per mig i la Lliga a la butxaca. Una esplèndida representació de tàctica eficient.

Ara doncs, només queda relaxar-se i gaudir d'uns últims enfrontaments on l'única cosa important que resta es assegurar el tercer "Zamora" de l'Albert (d'altra banda, difícil que ens el treguin ja que ens haurien de fer disset gols en dos partits i que els rivals no n'encaixessin cap, a més de nosaltres no marcar), i on l'única cosa que trobarem a faltar és el "passadís" amb que ens haurien de brindar els nostres rivals.

.

El pròxim capitol, futbol set. Mentrestant, Tricampions. Felicitats nois!!

Mica en mica s'omple la pica

El partit de divendres passat de les noies no pot donar molt de que parlar, atès que al coincidir en hora amb el dels nois, aquests últims no van poder fer la respectiva tertulia al respecte.

No obstant, i bassant-me en fonts de l'equip de les noies (que d'altra banda queden més que avalades pel resultat), es va tractar d'un partit intens en el que el resultat va ser d'un a dos en contra de Les Llenyataires, però que podria haver estat a favor d'elles, tranquilament.

.

Lluny d'espantar-se pel fet d'afrontar un partit contra les primeres classificades (que guanyant-les a elles, ja van certificar que, matemàticament, el títol de Lliga quedaria a les seves vitrines), les noies van sortir al camp disposades a donar la campanada. L'experiència que mica en mica van adquirint a base de partits, va superar amb escreix el temor que els hi quedava després del fatídic set a zero encaixat en el partit d'anada.

.

Les oportunitats a una i altra porteria no van deixar de repetir-se durant tot el matx, sortint vencedores per una renta mínima les Jogo Florito, que van tenir més fortuna que unes Llenyataires que van lluitar amb ulls i dents per aconseguir un resultat favorable, tot i només disposar de titulars per afrontar tot el partit, mentre que el rival tenia suplents de sobra.

.

En fi, que les noies van agafant confiança i cada cop imposen més el seu respecte a unes rivals, que la temporada que s'inicia a l'octubre ja no sortiran relaxades a afrontar un partit que, i el resultat així ho confirma, va ser el que més a prop van estar de perdre.

.

Així, les nostres jugadores amb aquest resultat han d'adonar-se de les seves possibilitats, que a nivell tècnic no deixen res que dessitjar, i que demostra una vegada més que són un equip amb moltes possibilitats de lluitar pel títol en la pròxima temporada, ara que ja saben a que juguen. A més, els tres partits que queden haurien de servir per confirmar el seu bon estat de forma (i anímic), guanyant un partit important (dels dos següents) per tal d'arribar amb opcions a l'últim i esperat contra Cherry's Team en el que, de guanyar, es situarien en una més que meritòria quarta plaça que deixaria patent que les coses s'estan fent bé.

.

Per últim, d'aquest partit també cal comentar la dada, més que significativa, que suposa que la Laia, la nostra pichichi per excelència, ja hagi fet provar la seva medicina a tots els rivals contra els que ha jugat; reservant-se el millor per Cherry's Team i Lilyhammer en una cloenda de temporada espectacular en la que faria (en la seva primera temporada) que en cap equip deixessin de tenir constància de qui és i quan està sobre la pista.

Partit Commemoratiu de Despedida

L'altre dia, en un dels meus moments d'inspiració, vaig prendre la decisió unilateral de concertar un partit amb el Catalonia C.F.S., equip de segona divisió profesional de futbol sala, en atenció a despedir-nos com cal del futbol sala abans de donar el salt al futbol set.

.

Es clar que uns supercampions com nosaltres, amb tres lligues consecutives a la butxaca i a punt de sumar tres premis també consecutius com a equip menys golejat, té, si se'm permet ser benèvol, poques sinó cap possibilitat de fer front a un equip de tant prestigi i renom com ho és el Catalonia.

.

No obstant, cal tenir en compte que es tractaria d'un partit amistós en el que el resultat és el de menys, i que resultaria una manera excelent per tal de despedir-nos d'un esport que ens ha portat a conéixer-nos millor i a establir relacions amistoses més enllà del terreny de joc (sense menysprear les alegries purament en el terreny esportiu, que no són poques).

.

Així, amb un equip de categoria, també resoldriem un dubte que, si bé no sé que n'opineu la resta, almenys a mi em resulta molest no poder resoldre: Fins a quin punt som capaços d'arribar? Realment, la resposta no me la pot donar ningú a hores d'ara, així que l'única manera de resoldre'l serà augmentant el nivell habitual, a fi de trobar algú que, resultat apart, sigui autènticament superior a les nostres possibilitats.

.

Aquest fet, a més, també serà útil en aquest moment per baixar-nos una mica els fums abans d'iniciar la nova aventura, atès que queda clar que el nou repte no resultarà gens fàcil i, molt menys, si no recordem el sabor de la derrota (i no us preocupeu per la més que possible pallisa, ja que realment no crec que fem més el ridícul del que va fer el Real Madrid en el seu Centenari).

Amb tot, només notificar-vos el compromís adquirit, així com remetre-us el meu entusiasme (espero que compartit) i dir-vos que abans de donar el si definitiu parlaré personalment amb cadascú de vosaltres (cal veure dates, a fi que tots hi poguem participar).

.

Espero que l'iniciativa sigui ben rebuda i, més, atenent a que el cost de dur-la a terme és zero, ja que és el Catalonia qui es faria càrrec dels costos de la pista i de l'àrbitre.

Atentament

Xavier Gambús Mallorquí

(jugador, capità, entrenador de l'equip femení, president, fotògraf, encarregat de la Web, etc.)

Jacobo i el Gol Fantasma

Senyores i Senyors, s'ha obrat un miracle!!

En Jacobo és una peça clau de l'equip, que situat a la retaguardia, cobreix en última instància qualsevol envestida del rival, convertint-se així també en una referència quan la cosa està peluda en el terreny de joc rival i cal efectuar un pase enrera. I tot sigui dit, aquesta feina la fa molt bé i ningú ho possa en dubte.

Ara bé, igualment, ningú possa en tela de judici que el nostre Puyol és un home amb poc gol (i sincerament, crec que estic sent generós). Tant és així, que fins i tot a la pàgina hi ha una pregunta mig en broma al respecte de quants gols serà capaç de ficar en Jack aquesta temporada, desitjant tots nosaltres que almenys fos un, per tal de celebrar-ho com cal.

Doncs bé, a aquests efectes, el senyoret tenia un as amagat a la màniga: es comunica amb Déu!! Com sinó es pot explicar el que ha passat? Com pot ser que després de nou partits fent-li la broma (en els que cada cop responia amb un somriure) i sense haver marcat (almenys que algú hagi vist) a falta de tres partits per la conclusió de la temporada i, conseqüentment, de l'aposta, aparegui per art de màgia un gol en el seu compte particular? Sens dubte es tracta d'un fenòmen paranormal!!

I mira que a la pregunta s'havia arribat a especular amb coses realment inverosímils, tals com que el gol en qüestió fos de xilena, per exemple. Però, sigui de la forma que sigui, no tant sols ningú ha estat capaç de predir-ho sinó que resulta encara més espectacular que qualsevol opció de les disponibles.

Sempre li fem la broma de que juga partits diferents al que juguem la resta, atenent a la seva peculiar visió del que s'ha succeït en el terreny de joc (i vist lo vist potser té raó i ens equivoquem tots), però, sigui com sigui, el tio és capaç de complir no se sap com i, fins i tot, superar qualsevol expectativa que se li presenti. Sincerament, ens treiem el barret. Enhorabona!!

I per si quedaven dubtes...

Ara ja si que es pot dir que els nois estan amb peu i mig agafant el titol, i que l'esforç dut a terme durant tota la temporada tindrà la seva compensació. I es que els nois, de guanyar demà, estarien a un sol punt de ésser matemàticament campions a falta de dos partits, i això sempre i quan "els Wallaroos" fossin capaços de guanyar els seus enfrontaments, marcant un promig de 10 gols més que els seus rivals en cada un d'ells, aproximadament, ja que de no poder no ens caldria ni puntuar (més enllà de demà).

I es que a la més que contundent victòria de la setmana passada dels nois, que no van tenir pietat dels seus rivals i els van aplastar per un resultat d'onze a dos (una altra lliçó que s'enduen els alumnes del Jacobo que, a aquest ritme, esperem que aprenguin ràpid), cal sumar-hi la inesperada derrota dels nostres perseguidors que, sense saber encara les causes que van desencadenar el resultat de 8 a 3 en contra dels citats, han renunciat pràcticament a les escasses opcions que encara els hi restaven per a impedir-nos la consecució de la tercera lliga consecutiva.

Així doncs, la situació es resumeix en que ens trobem amb quatre punts de ventatge respecte el rival més proper, que només resten tres partits per concloure la present temporada, i que en resumides comptes s'hauria de produir una desgracia molt gran per tal que en Jordi no es pugui endur el que representaria la consecució per tercer cop de la màxima competició (sent la primera en que aquesta s'anomena Divisió d'Honor).

Doncs no sembla que sigui una mala manera de despedir-se del futbol sala, no? I es que ja que hi som, no hi ha manera millor d'anar-se'n que deixant el pavelló ben alt i les coses clares: la lliga en qüestió se'ns ha quedat petita. Ja és hora, doncs, de que nois més joves i amb empenta tinguin la seva oportunitat (cosa que ha quedat suficientment demostrada que no ocurrirà mentre nosaltres hi siguem).

I pel que fa a nosaltres, això no vol dir que siguem els millors del món i que podem jugar els partits com si fossin costellades, sinó que el que cal és buscar nous objectius (com ara el futbol 7) que ens puguin reportar de nou les ganes que hi possavem en cada partit, quan ara farà tres anys i mig que vàrem començar la nostra aventura en el futbol sala. Toca donar el salt i buscar noves metes, que de ben segur resultaran complicades en un començament, però que igualment segur si treballem plegats com fins la data, acabarem aconseguint a base d'esforç i sacrifici.

Però abans de tot això, cal rematar la lliga (que per molt bé que ho tinguem, fins que els punts no ho diguin, no serà nostra), així que no si val en confiar-se i pensar que tot resta fet, perquè d'aquesta manera encara ens relaxariem massa i ens enduriem algun ensurt inesperat. Les coses estan com estan, i som plenament concients de les nostres possibilitats, però val la pena que li fotem una última empenta aquest divendres, per tal de poder encarar els examens amb tranquilitat, sabent que els divendres tindrem oportunitat de descarregar l'adrenalina acumulada durant la setmana, però sense la pressió extra de pensar que els punts esdevenen imprescindibles per tal de no deixar passar l'oportunitat de que disposem tot tirant la temporada a la basura.

Així que el partit d'aquesta setmana contra "New Team", on si no hi ha cap canvi hi serem tots (i és més que possible que totes i tots els Llenyataires coincidim per primera vegada plegats - cal dir-li al Juan, perquè fagi lloc a la pizzex ;) ens hi hem de deixar la pell en el terreny de joc per procurar endur-nos els dos punts cap a casa, i deixar-nos d'històries fins que iniciem, el Setembre que ve, una nova aventura.

Pel que fa al partit anterior, la veritat és que no va tenir gaire història. Va resultar ser un partit molt fàcil, contrariament al que els nois pensaven, i aquest fet va portar a la diferència tant abultada que figura en el marcador. La necessitat de guanyar el partit que tenien els Llenyataires els va conduir a prendres el partit molt en serio; tant, que quan se'n van adonar que la diferència ja resultava insalvable pels rivals, ja era massa tard per reduir el ritme i no ficar cullerada a la ferida del rival.

El joc de convinació de tot l'equip (que no podien més que seguir-lo amb la mirada) sumat a la bona forma mostrada per Nacho i Calvito que, amb quatre gols el primer i amb dos i cinc assistències el segon van enregistrar un dels seus millors partits, va ser clarament superior a les poques possibilitats tècniques que el rival va demostrar. Si això li sumem que l'Àlex es va retrobar amb el gol després d'uns partits de sequia, el resultat s'entén obvi.

En aquest sentit, i sense ànims de voler ofendre ningú, el joc de l'equip rival em va donar peu a creure fermement que haurien de jugar a segona divisió. D'acord que resultats així ja n'hi ha hagut més d'un tant per part nostre com d'altres a diferents rivals, però la sort que normalment acompanya resultats amb tanta diferència, no va estar present en aquest cas. Clar que els Llenyataires estaven concentrats i anaven a per totes, però no totes les oportunitats que van fer van ésser convertides, tot el contrari que el rival, que de poc més de quatre oportunitats en va convertir dues.

Potser aquest percentatge en quan a gols per oportunitats és positiu per a ells, però un equip que només és capaç d'arribar quatre cops a porteria en quaranta minuts no es mereix estar a la categoria reina. La superioritat era tant clara que l'Albert no ho volia ni veure!! I això que sempre és ell el que ens fa seguir endavant sigui quin sigui el resultat. La veritat, una pena.

La Temporada en Joc

Al perdre fa 15 dies contra "las Kinder" per dos a tres, les noies es van complicar molt l'existència. Aquell partit aparentment fàcil hauria reportat dos punts que avui dia deixarien a les nostres en una còmode quarta plaça (just al mig de la taula de classificació) a falta de poques jornades, però amb els partits contra les tres primeres encara per jugar.

Aquell fet va esdevenir un punt d'inflexió a partir del qual, enlloc de mirar cap a dalt en la taula de classificacions, podent inclús aspirar a una de les tres primeres places que donen dret a copa (si bé es clar que la primera plaça ja esdevenia impossible, la diferència amb segones i terceres classificades no resultava insalvable), des d'aquell moment les noies es veuen obligades a mirar cap a la part inferior de la taula, amb el temor inclús de quedar últimes si els resultats no acompanyen.

És cert que demanar a un equip que tot just s'acaba de formar i amb nul·la experiència en futbol que quedi entre els tres primers classificats és, com a mínim, agossarat. No obstant, el potencial de l'equip bé mereix que se les tingués en consideració a obtenir una d'aquestes places, fet pel qual, tots estavem molt emocionats amb la perspectiva de que aconseguissin el que, sens dubte, resultaria una fita històrica en la de moment breu vida de la nostra entitat.

Però la realitat d'una quarta plaça no esdevè ni molt menys un mal resultat per les nostres futbolistes, que veurien com en el seu primer intent de jugar en conjunt i, perquè enganyar-nos, després de no haver practicat esport en la vida amb la conseqüent forma física que aixó comporta (potser hi hauria alguna excepció, si bé resulta una realitat per la majoria), es trobarien en la meitat de la taula després d'una primera temporada clarament caracteritzada per la irregularitat, amb perspectives d'iniciar el següent curs futbolístic amb aspiracions més ambicioses donada la confiança que aixó els reportaria.

.

Ara bé, per aconseguir aquesta quarta plaça, és necessita intensitat. Els partits que queden tenen pinta de ser molt durs físicament, i fora bó que l'equip els afrontés amb el temperament adeqüat a cada circumstància. En aquest sentit, resulta una clara referència el partit de la setmana passada contra "Cherry's Team". En aquest, cada integrant de l'equip va donar tot el que podia i fins i tot més (cal recordar que l'Anna una mica més i se'ns mor allà mateix, o que la Gma va estar a un trist de veure la vermella per confondre tensió amb agressió) i aquesta actitut les va portar a salvar l'empat a dos tot i que faltava la màxima artillera de les nostres.

.

Si la resta de partits es juguen amb la mateixa intensitat, no tinc cap dubte de que Les Llenyataires arribaran a l'últim partit (tornada contra "Cherry's Team) amb aspiracions a la quarta plaça, i serà aleshores el moment indicat per donar un cop d'afecte i demostrar que teniu, no tant sols més caràcter que elles, sinò sobretot més qualitat futbolística (que al cap i a la fi és del que es tracta), aconseguint d'aquesta manera el resultat desitjat amb la satisfacció personal que aixó comporta. Això si, Laia, aquell dia no ens fallis!! ;)

.

Però per arribar fins allà, no s'ha de confondre aspiracions i realitat, ja que disten un tan una de l'altra. Els tres partits que us separen de la desitjada revenja no són altres que contra les tres primeres classificades i, si ho penseu, això significa que les que van per darrera vostre jugaran entre elles amb la conseqüent suma de punts. Sense anar més lluny, aquesta setmana us plantareu contra les líders amb el temor de que si perdeu, descendrieu en la taula de classificacions fins al penúltim lloc (ja que les últimes juguen contra les penúltimes i, inclús l'empat, serviria perquè una d'elles us empatés a punts).

.

I aleshores que passa? Doncs res, ja que l'important és aconseguir dos puntets més abans de l'últim partit, i resulta obvi que serà més fàcil guanyar-los contra les segones o les terceres (que no són més bones que vosaltres) que no pas contra les fulminants líders. Ara, no heu d'oblidar que tot i dependre de vosaltres mateixes, els partits no es guanyen sense baixar de l'autobús, així que possar-vos penúltimes us hauria de servir per motivar-vos de cara al següent enfrontament.

.

Però aixó és en el pitjor dels casos!!! Perquè ningú (apart de vosaltres) pensa que aquest partit ja el tingueu perdut. I això és lo dolent, que vosaltres si que ho penseu. Perquè el que he dit sobre baixar del bus no va només per vosaltres, sinó que si les líders us volen guanyar també ho hauran de fer en el terreny de joc, i la vostra feina és intentar per tots els medis que no els hi resulti una tasca fàcil. De fet, per vosaltres resulta una gran oportunitat perquè, si ve vosaltres no conteu amb aquests punts, elles els necessiten per assegurar-se el primer lloc, i jugar sense pressió sempre és possitiu quan hi ha voluntat de fer les coses ben fetes.

Merchandising Llenyataires

Bé, amics, ja tenim aquí les equipacions de les noies!! Ha costat, sobretot pels nostres amics de Futbolmania que sempre s'ho prenen tot amb una calma que fins i tot a mi em possa nerviós, però al final el resultat crec que ha estat bastant positiu.

Les equipacions han quedat més que bé (aquí ens ho enssenya la Meji, model de llenceria, apart de jugadora ;), i ara les noies ja podran gaudir-ne i defensar els colors de la nostra entitat amb un mínim de dignitat (per lo demés, caldrà veure els resultats, doncs una cosa és no fer el "papanates" anant vestit de carrer, però al cap i a la fi, el respecte te'l guanyes per com jugues). Confiem en que les coses seguiran anant bé en el terreny esportiu!!

.
A aquests efectes, hem de donar les gràcies a FL Iberia, S.A. i concretament al seu Director General, per confiar en les possibilitats d'aquest equip i patrocinar-les amb el seu producte estrella (esperem que estigui content amb els resultats i li assegurem que les noies fan tot el possible per deixar la marca en bon nom), així com a la Diana, que amb els seus "contactes" ha estat capaç de trobar una equipació maca i amb els colors de l'equip, a un preu més que raonable.

Ara que els nostres equips ja van vestits, i a fi d'ampliar la nostra gamma de productes disponibles on-line (per a peticions escriviu un comentari en qualsevol article), el pròxim moviment del nostre equip de Merchandising serà per aconseguir uns xandalls per als nois que, segons informacions pròximes, haurien d'estar a punt d'arribar (també cortesia de la Diana: altre cop, moltes gràcies).

.

Només em resta per informar-vos que, en aquest terreny, estem operant per tal que, passat l'estiu, l'equip disposi també d'enganxines i clauers identificatius, tot i que restem oberts a altres idees que puguin anar sorgint.

Pas de gegant cap al Títol

Després de l'última dura derrota de la setmana passada contra els segons classificats, els nois han sapigut aixecar el cap amb orgull per afrontar un partit que s'esdevé crucial pel resultat de la temporada.

Així, plens de ganes, l'equip va plantar cara als tercers classificats i els va ensenyar que aquesta temporada se'ls hi ha acabat això de lluitar pel titol, podent-se conformar, tant sols, amb una tercera plaça que de ben segur els sabrà a poc després de malaprofitar l'oportunitat que han tingut de possar-se a tant sols dos punts dels líders: nosaltres.

D'aquesta manera, per la nostra part em d'estar molt satisfets, ja que ara comencem a recollir els fruits de veure com els rivals queden enrera un darrera l'altre, quedant només un d'ells amb possibilitats de privar-nos d'assegurar la revalidació per tercer cop concecutiu del títol de lliga.

.

A aquests efectes, però, em de tenir cura de no menysprear els rivals que ens queden d'ara endavant, a citar: Pitbulls United, New Team i División Azulgrana, a fi de poder arribar a l'últim enfrontament contra Mupeds amb la tranquilitat que dóna saber que el títol està pràcticament a la butxaca. I dic pràcticament, perquè per molt que guanyessim els tres partits que el precedeixen, a menys que Wallaroos perdi o empati un partit, no podriem ser campions perdent l'últim partit si la diferencia de gols fos favorable als segons (cosa un tant complicada perquè per molt que hagin fet més gols que nosaltres, cal tenir en compte que nosaltres som, de llarg, l'equip menys golejat).

.

No obstant, val la pena tenir present aquestes circunstàncies a fi de no permetre'ns el luxe de sortir relaxats en cap partit dels que resten, cosa que, no cal enganyar-nos, resulta amb bastanta freqüència a les files del nostre conjunt.

.

En quan al partit es refereix, val a dir que possiblement ha estat el millor que els Llenyataires han disputat en aquesta lliga, convinant bones accions amb la pilota, amb la serenitat que requereix el manteniment de les posicions del camp en partits d'aquesta trascendència.

.

En aquest sentit, el control del camp va ésser pràcticament sempre dels nostres i, en l'única jugada en que no va ser així, el rival va saber-la aprofitar per a transformar-la en l'únic gol del seu compte. Tot i que cal millorar aquests petits flecs que ens comporten gols n contra, cal tenir present que resulta difissilissim sinó imposible restar al 100% concentrats durant els quaranta minuts, així que cal felicitar-nos per haver aconseguit com a mínim el 95% ja que descomptant aquesta jugada desafortunada pels nostres interessos, podriem dir que no va ser el partit on hàgim fet que l'Albert tingués més feina.

Així, la primera meitat va començar amb un plantejament posicional molt bó que va aconseguir aguantar les envestides del rival amb certa facilitat, obligant-los a circular la pilota amb rapidessa i per les bandes quan sobrepassaven el mig del camp. En aquestes, quan els nostres robaven la pilota sortien disparats al contraatac resolent amb molta eficacia i possant el partit com ens interessava: tres gols a cero i amb el rival necessitat a començar a oblidar la defensa si volia aconseguir salvar ni que fos un punt.

En aquestes circumstàncies i, tot i haver encaixat un gol en una jugada puntual de desconcert en el moment d'efectuar els canvis que el rival va saber aprofitar a la perfecció, ràpidament el Nacho va sortir disparat cap a la porteria rival per efectuar una rèplica contundent que deixava altre cop les coses favorables als nostres interessos i al rival completament destrossat (ja havien suat la gota gorda per marcar un gol, com perquè ni un minut més tard aquell ja no servis per res).

Feta la feina, les jugades de contraatac es van succeir durant tota la segona part, éssent aprofitades amb escassetat donat el grandíssim desgast d'esforç físic realitzat en la primera meitat, però tornant bojos als rivals que encara van veure com un altre gol pujava al nostre marcador, sense que el seu es veiés alterat des del nostre error en la primera meitat, abans que l'àrbitre xiulés el final amb un resultat de 5 gols a 1 que ens deixa a nosaltres tocant el títol amb una mà.

El Debat: La Porteria

Des d'un bon principi em vaig posicionar clarament a favor de que la porteria fos ocupada, a parts iguals, per la Gma i la Laura, a raó d'una part cadascuna en cada partit.

Al començament aquesta idea no va agradar a les implicades per les connotacions obvies que això implicava (jugar menys com a defenses o delanteres), però mica en mica la Gma va començar a cedir a ocupar-se'n a mitges amb algú altre. Aquest canvi d'opinió es va produir a mesura que s'anava jugant de portera i, veient, que tal tasca no se li donava malament, així com que podia esdevenir igualment divertit que ocupar una altra posició.

La Laura, però, ja era una altra història. Ficant-se a la porteria se sentia menys segura que la Gma i, per això, no li acabava de fer el pes la idea d'haver-se'n de fer càrrec amb certa regularitat. Així, el debat de qui se n'havia d'ocupar seguia obert i cada setmana el lloc era cobert per una integrant diferent; a citar: Diana, Marta, Mireia, Anna, etc.

No obstant, a mesura que s'han anat esdevenint els partits la situació s'ha capgirat per complet. D'aquesta manera, la seguretat de la Gma s'ha anat esvaint conseqüència d'algunes intervencions de les quals ella mateixa no se'n sentia plenament contenta (i amb això no vull dir que en fos responsable, ni molt menys), mentre que la confiança de la Laura augmentava inversament proporcional a la primera; es a dir, que sentint-se cada cop amb més confiança donades una sèrie de bones intervencions, cada cop restava més còmode ocupant aquesta posició (fins al punt de comprometres a cobrir la porteria la meitat de cada partit).

La realitat, però, dista molt del pensament d'ambdues. En aquest sentit, ni la Gma era més bona que la Laura abans, ni la Laura és més bona en el present. La porteria és la posició més problemàtica de l'equip, no només per les responsabilitats que "acarrea", sinó per la inseguretat que genera ocupar-se'n cada cop que s'encaixa un gol. En aquests moments, la sensació d'haver pogut fer quelcom més s'apodera de la guardameta, sortint del camp en aquestes situacions amb el clar pensament que no s'és la persona més idonea per a fer-se'n càrrec.

Això no té res d'estrany, però és una estupidesa confondre la culpa que la ment genera en aquests casos amb la realitat de que, aquesta posició, l'hagués ocupat millor una altra jugadora. Cada partit és diferent i el resultat varia, no en funció del dia que tingui la portera (generalment, perquè sempre hi ha la possibilitat de tenir un mal dia, que a tots ens passa), sinó en funció de la resposta de tot l'equip davant d'una situació diferent en cada enfrontament (com ho representa el fet de que el rival varia cada setmana i, que inclús sent el mateix rival, la situació esdevé diferent conseqüència de l'estat anímic i físic de les seves i de les nostres integrants). Així, cal tenir clar que no s'és millor portera que una altra perquè el resultat d'avui sigui més positiu que el d'un altre dia (ni a l'inversa).

D'aquesta manera, m'agradaria que, Gma i Laura sobretot, però també totes les altres integrants de l'equip, tinguin la certesa de que aquestes dues són les més qualificades per a ocupar aquesta plaça. Aquesta conclusió no es fonamenta en cap raó més enllà del panorama esportiu, ja que es tracta de dues noies que, ni són tant baixes i/o primes com per no poder fer front a l'embergadura de la porteria, ni són tant altes i/o grosses com perquè els seus reflexos se'n vegin perjudicats pel seu físic. A més, es tracta de dues noies aparentment dòcils, però que amaguen un caràcter molt fort que és absolutament necessari per ocupar aquesta plaça.

Així, l'única cosa que necessiten per millorar és la confiança en elles mateixes que els manca, així com el rodatge que no es produeix de cap altra manera que a base de partits. En aquest sentit, si voleu que l'equip millori a nivell de porteria (que al cap i a la fi és la base desde la que és pot començar a construir un bon projecte), només heu d'ajudar-les a que, no només tinguin confiança en elles mateixes, sinó que vegin que tenen tota la confiança de les seves companyes.

Tots Els Llenyataires

Els "pompons" de la Mireia

Ara ja fa molt de temps, en aquella època en que les noies començaven a parlar de la possibilitat de fer un equip femení, se li va comentar a la Mireia la possibilitat d'incorporar-se al mateix, per tal de contribuir-hi.

.
No obstant (i no sé encara si per vergonya o per qualsevol altre extrany fenòmen), la senyora Mireia va decidir unilateralment que no pensava prendre part d'aquell projecte que, per altre banda, no creia ni per un moment acabés esdevinguen-se una realitat.

.

Potser per aquest motiu, a més de per aludir les insistens critiques que se li venien a sobre per no comprometres amb l'equip, la Mireia va tenir una de les seves grans idees: motivar al Xavi!! Que com? Doncs fàcil, perquè sabeu sobradament que si el Borja o ell estan per la zona, més val precisar tot el possible les paraules que es deixen anar. I precisament aquesta va ser l'equivocació de la Mireia: oblidar que s'ha d'anar amb peus de plom, i donar ales a un Xavi motivat per com podia treure-li suc a les paraules de la Mireia; I cito: "Si s'acaba fent un equip de noies, jo, em COMPROMETO a animar-vos".

.

Doncs vaja amb la brometa!! I es que si pel que sigui en Borja o en Xavi senten una frase així de simple, no paren de donar-li voltes amb l'única finalitat de treure-li profit. Que dius que et compromets a què?- va dir un il·luminat Xavi que ja en tenia alguna pel cap. Doncs no ens ho podia posar més fàcil: compromís de la Mireia + macabra cervell dels nois per fer-li passar vergonya= bomba de rellotgeria. I així van venir els "pompons".

.

Però, s'ha d'admetre, que res d'això hagués estat possible sense la voluntat (tot i que a vegades induida;) de la Mireia de complir amb les barbaritats a les que es compromet per no saber graduar bé les seves paraules. En aquest sentit, només podem que felicitar-la i donar-li les gràcies per fer que els divendres siguin, si cap, encara més divertits.

I es que la brometa dels pompons va acabar causant furor!! Si, si, tal com sentiu. I tant es així que, de forma més o menys cordial, se l'ha "obligat" a repetir l'espectacle demà, en el seguent enfrontament, per tal de que els que no hi eren en el darrer en puguin gaudir (altre vegada, gràcies Mireia!!).

Però la cosa va tenir tanta gràcia, que va revolucionar tothom. En primer lloc, la brometa la van pagar cara les noies que, impossibilitades de concentrar-se per culpa de l'espectacle que es donava a la banqueta (que per bé que ho fessin les noies al camp no deixava de ser un espectacle de més embargadura) van acabar perdent el partit (i ja sé, Mireia, que tu ja ens havies avisat). En segon lloc, les noies, quan anaven a descansar a la banqueta, se sentien tant atretes pels pompons que no se'n podien estar de jugar una miqueta amb ells. A aquests efectes, només cal veure les fotos on, per una banda l'Anna (encara decent), i per un altre la Laura i la Marta (aquestes ja no tant decents) no se'n podien estar de fer l'animal una estoneta. Que, per cert, tant que es queixava la Mireia, fixeu-vos bé en la cara que posa quan la Laura i la Marta li han tret els pompons de la mà!!

En tercer lloc, l'Andrés, estava emocionat contemplant l'espectacle (i no sé si pensant en endur-se-la en una altra banda;). I es que no m'estranya, peruqè si veig a la Gma així...s'acaba el partit "ipso facto" (o almenys per ella;). Així, em va resultar un tant complicat poder-li treure la càmera de les mans per tenir fotos de les jugadores, ja que l'objectiu estava enfocat en una sola direcció. I, per últim, els pocs nois que hi havia aquell dia no sabien si, mirar un partit que no deixava de ser interessant, o centrar-se en les tonteries de torn de la Mireia.

.

En fi, que si algú de vosaltres, pel motiu que sigui, no va poder contemplar l'espectacle, més val que no falti a la cita de demà a les 21h al Jesus i Maria, ja que dubto moltíssim que si finalment la Mireia cedeix a tornar a animar a les noies amb els pompons ( espero que ho facis, perquè tot sigui per l'equip;), estigui disposada a seguir amb la brometa durant més setmanes. Així que, si us plau, pel vostre bé, us convido a venir i a gaudir de la millor "cheerleader" que hi haurà mai en la història de la nostre entitat!!

Salvant els mobles

L'equip de nois va llançat cap a la conquesta del seu tercer títol de lliga consecutiu. I es que les xifres son prou clares i parlen per si soles: cinc partits, cinc victòries. No cal, doncs, pensar en altre objectiu que no sigui la revalidació d'un títol que ja comença a tenir sabor vermell i negre.

La veritat, però, es que les xifres sovint poden resultar enganyoses. Així, si ens fixem un per un en els resultats obtinguts, ens adonarem que, excepcions apart, la norma es guanyar practicament per la mínima i suant la cansalada per aguantar a que l'arbitre xiuli el final. Aquest fet, que com dic s'ha transformat en norma, resulta com a mínim perillós per la consecució dels objectius marcats.

En aquest sentit, si es surt a la pista pensant que s'és tècnicament i/o físicament superior al rival, per molt que pugui ésser realitat, la relaxació s'apoderarà de nosaltres fent que, partits aparentment molt fàcils, puguin esdevenir autèntics calvaris per poder sumar dos punts (a aquests efectes, només cal dir que l'últim partit el vàrem jugar contra l'últim classificat, i casi ens costa el liderat).

Es veritat, que dia rere dia apareixen noves dificultats que s'interposen en el bon funcionament de l'equip. Així, per exemple, la dependència que tenim de l'Albert o que cadascú tingui els seus plans setmanals i li resulti complicat venir, fet que reflecteix en que aquesta temporada no hàgim coincidit els mateixos integrants en cap partit (lo qualno deixa de ser curiós).

Amb això no vull dir que s'hagi de prescindir de l'Albert ni de ningú (Déu nos guard!), però el que cal es poder-ho fer. Es a dir, no dependre de la presència el divendres ni tan sols del porter, per tal de poder obtenir una victòria. Després, si resulta que hi som tots, doncs molt millor.

Tampoc formulo cap queixa al respecte dels compromisos i/o aficions dels membres de l'equip que els puguin mantenir apartats del mateix. L'únic que cal és tenir clar que any rera any serà més complicat poder quedar setmanalment (sense anar més lluny, aquest any ja hi haurà gent que acabi la carrera i, consequentment, es posi a treballar) i que al marge del compromís que ja hi ha al equip en quant a les assistències (només cal veure que ara s'avisa amb una i fins i tot dues setmanes d'antelació quan les circumstàncies ho permeten, a diferència del que sovint era "els deu minutets abans del partit") és absolutament necessari que qualsevol combinació de cinc Llenyataires tingui una conseqüència directe e inaludible: una victòria.

De ésser així, les perspectives de mantenir unit a l'equip per tal que pugui durar molts anys (per mi podeu comptar amb jugar la lliga de veterans;) augmenten de forma estrepitosa. I això, senyors, va molt més enllà de jugar quaranta minutets al futbol. Del que estem parlant és de ser capaços de qui vint anys de mirar enrere plegats, i no pensant en què se n'haurà fet d'aquell noi tant simpàtic amb qui jugàvem quan erem joves...

Partint d'aquesta base, aquesta setmana tenim (com no) un altre, encara que ja no tant desconeguda, dificultat afegida per poder sumar punts de dos en dos. I es que aquesta setmana el nostre Buffón torna a tenir un compromís que li impossibilitarà ajudar-nos en els nostres afers. I dic no tant desconeguda, perquè alguns de nosaltres ja coneixeu que el suplent és quelcom més que el senyor Molina;). Serà, doncs, una bona oportunitat per demostrar-nos que no hi ha problema sense solució, i deixar la lliga ben encarrilada quan ja s'haurà arribat a l'equador de la mateixa.

La millor amiga: La ràbia

No volem ser una regió d'Espanya, no volem ser un país ocupat, volem, volem, volem, Prou! Volem que ens parlis del partit! D'acord, d'acord, d'acord, ho sento. Se n'ha de parlar per molt que prefereixi mirar cap a un altre lloc. Doncs som-hi!

Les noies van sortir al camp amb voluntat, molta voluntat. La contundent derrota de la setmana anterior contra les primeres feia pronosticar un resultat advers al poc d'iniciar-se el matx. No obstant, les noies van sortir al camp amb molta determinació i van aconseguir plantar-se al descans vençent per 4 a 2. Aquest fet va causar sorpresa ja no només als nois, que se'n feien creus, sinó a les pròpies noies que havien propiciat aquest resultat.

Cadascuna feia la tasca que li pertocava i tot semblava anar bé. Entre l'Anna i la Cuca procuraven que la Marta, que jugava de portera, tingués poca feina. La Laura, per la seva part, va encadenar un marcatge personal a la crack de l'equip rival, convertint-se en la seva ombra i anul·lant per complet les incursions de la rival. En aquesta empresa, però, no va estar sola, ja que en tot moment la Gemma procurava ajudar-la ( això si, permetent-se fins i tot el luxe de creuar la defensa rival per anotar el que és el seu primer gol com a Llenyataira: Felicitats!!). I la Laia i la Diana, en la punta d'atac, van tornar bojes a la defensa rival amb els seus moviments amb o sense pilota, que van propiciar que la Laia anotés el primer "hat-trick" de la història de l'equip femení i, consequentment, del seu compte particular.

La segona part, però, va resultar ser massa per les nostres. A la continuitat del joc rival calia sumar-hi l'esforç físic esdevingut per les Llenyataires a la primera part, cosa que van acusar i molt en la segona. D'aquesta manera, d'un resultat positiu, es va anar baixant el ritme a l'espera que l'arbitre xiulés el final. I aquest, no arribava mai. Consequentment, les noies no van poder aguantar la renda aconseguida i es van desmontar a mesura que encaixaven un i altre gol. Fins que l'arbitre va xiular el final quan un minut abans s'acabava d'encaixar el 4 a 5 en contra.

Es normal que després d'encaixar una derrota així, la moral quedi tocada, però aquestes coses passen en el futbol i unes vegades toca perdre i altres guanyar. A més, l veritat es que la situació viscuda s'ha de veure amb un optimisme moderat, ja que tot just s'està arribant a l'equador de la lliga i l'equip no només ja aconseguit saborejar la victoria, sinó que aquesta experiencia les pot ajudar molt a consolidar-se com a bloc.

Així, la ràbia que vau viure l'altre dia en acabar el partit no s'ha de fer desaparèixer, sinó que s'ha de guardar al calaix per tornar-la deixar sortir divendres, en el proper enfrontament. La ràbia ajuda a motivar-se, i això pot ser molt útil a l'hora d'afrontar un partit que us pot tornar el somriure a la cara.

Les rivals ja us han guanyat a l'anada, en el primer partit que jugaveu juntes, i segur que pensen que aquesta setmana sumaràn dos punts més. El que no pensen es que vosaltres aneu adquirint experiència juntes a passos agegantats, i que ara és el torn d'ensenyar-lis que realment sou superiors a elles, per tal que no us tornin a subestimar mai més. En aquest sentit, si sortiu al camp tenint present les ganes que els hi teniu pel resultat de l'anada, i li sumeu la ràbia guardada de l'últim partit, segur que els hi donareu una lliçó que no oblidaràn ràpidament.

Ànims pel Partit

Ara ha arribat l'hora de la veritat. Si l'altre dia es van encaixar 7 gols contra les primeres, aquesta setmana no es pot fallar davant les segones, ja que de fer-ho, pràcticament s'esgotarien les possibilitats de no quedar-vos despenjades en la taula de classificacions i, conseqüentment, s'allunyaria moltíssim la possibilitat d'acabar entre les tres primeres classificades (zona alta que dóna opcions a pujar a primera divisió).

.

Algunes de vosaltres (si no totes) estareu pensant que se m'ha anat l'olla, ja que ni tan sols se us ha passat pel cap la idea d'aconseguir un objectiu així. No obstant, no ho dic per dir. Al igual que els demés companys vostres de l'equip masculí, he vist amb els meus propis ulls com us moveu pel camp en les diferents posicions que ocupeu i, vist lo vist, ho he analitzat tinguent en consideració la taula de classificacions de la vostra lliga, fixant-me resultat per resultat en tots els partits de les vostres rivals.

.

En aquest sentit, no tinc perquè enganyar-vos. Tots els partits seran complicats de guanyar (i quan dic tots, incloc el partit de tornada amb les que vàreu guanyar 5-0). No obstant, el fet que siguin complicats l'única cosa que significa és que la lliga és igualada i que qualsevol equip pot obtar al segon lloc de la classificació. I dic el segon, perquè soc el primer en admetre (i dubto que algú de vosaltres tingui els ovaris de negar-m'ho) que les noies contra les quals vàreu jugar en el darrer partit estan en un nivell molt per sobre de la resta. I bé, aixó crec que no us hauria de preocupar, perquè primer s'han de fer altres coses que fixar-se en guanyar aquell equip.

L'objectiu que ara mateix haurieu de tenir ben present dintre els vostres caps és el d'anar guanyant partit a partit, sense mirar més enllà ni preocupar-se excesivament dels resultats de les vostres rivals. Aixó ja ho he fet jo i, si us asseguro que podeu guanyar, és perquè realment podeu. Amb això el que vull fer-vos entendre és que no s'ha de sortir al camp amb la filosofia de: a veure quants ens en foten avui..., sinó que heu de sortir a donar el màxim de vosaltres mateixes, que us juro que és molt més del que necessiteu per vèncer. I si després es perd, no crec que ningú se senti malament amb si mateixa (més enllà de pensar en alguna jugada puntual i l'error que pogueu haver comés en la mateixa), sinó que notareu una sensació que permeteu-me que dubti que alguna de vosaltres hagi experimentat en aquest sentit: el sentiment d'haver-ho donat tot.

I si parlem de mirar partit a partit, només podem fer una cosa: centrar-nos en el d'avui. Aquest pot ser un repte bastant elevat per un equip tant jove, però resulta necessari que no us considereu inferiors a les rivals. Quan aquestes us mirin buscant por en les vostres cares per tal de tenir seguretat en elles mateixes i no la trobin, començaran elles a tenir-ne. I es que el partit es comença a jugar abans que la pilota es posi en joc (és imprescindible sortir així al camp).

Per lo demés, les feines de totes vosaltres es veuran multiplicades en aquest partit, ja que la Mireia no podrà estar al vostre costat recolzant-vos (i sabeu tan bé com jo que és un pilar fonamental en la vostra defensa). Però això no us ha de fer sentir menys segures, sinó que ho heu de veure com una oportunitat per aprendre a compenetrar-vos entre les demés. El fet que no hi sigui ficarà les coses més difícils, però d'altra banda farà que el següent partit resulti més fàcil, ja que quan la tingueu al costat de nou, notareu la vostra millora.

Pel que fa a l'atac, (Laia i Diana) sento dir-vos que, per variar, la responsabilitat que la bola acabi dintre la red rival és únicament vostra. Sabeu circular la pilota i encarar els rivals, així que l'única cosa que haurieu de recordar en saltar al camp és que sou dues, ja que moltes vegades podrieu fer-li un pase a la vostra companya que xutaria sola davant la portera. Aprofiteu la superioritat numérica, perquè sobretot a la segona part, les rivals no estaran per baixar a defensar. A més, recordeu algo que sembla lògic però que quan surts al camp acostumes a oblidar: si no xutes, no marques. En resum, mireu el possible pase i, sinó es veu clar, millor xutar de lluny que no xutar!!

A les demés, no penseu que perquè no us he mencionat en particular la vostra tasca no resulti important pel partit, ja que quan deia donar-ho tot em referia a totes vosaltres. El fet que parli específicament d'alguna de vosaltres és perquè considero que resulta el més important a solucionar en un primer terme perquè això quedi reflexat en els resultats que aconseguiu. Ja veureu com mica en mica us aniré donant consells específics a cadascuna de vosaltres (sempre que m'ho permeteu;)

En fi noies, que ja ha arribat l'hora d'aplicar la teoria, així que feu el que pogueu i, sobretot, divertiu-vos!!!