Salvant els mobles

L'equip de nois va llançat cap a la conquesta del seu tercer títol de lliga consecutiu. I es que les xifres son prou clares i parlen per si soles: cinc partits, cinc victòries. No cal, doncs, pensar en altre objectiu que no sigui la revalidació d'un títol que ja comença a tenir sabor vermell i negre.

La veritat, però, es que les xifres sovint poden resultar enganyoses. Així, si ens fixem un per un en els resultats obtinguts, ens adonarem que, excepcions apart, la norma es guanyar practicament per la mínima i suant la cansalada per aguantar a que l'arbitre xiuli el final. Aquest fet, que com dic s'ha transformat en norma, resulta com a mínim perillós per la consecució dels objectius marcats.

En aquest sentit, si es surt a la pista pensant que s'és tècnicament i/o físicament superior al rival, per molt que pugui ésser realitat, la relaxació s'apoderarà de nosaltres fent que, partits aparentment molt fàcils, puguin esdevenir autèntics calvaris per poder sumar dos punts (a aquests efectes, només cal dir que l'últim partit el vàrem jugar contra l'últim classificat, i casi ens costa el liderat).

Es veritat, que dia rere dia apareixen noves dificultats que s'interposen en el bon funcionament de l'equip. Així, per exemple, la dependència que tenim de l'Albert o que cadascú tingui els seus plans setmanals i li resulti complicat venir, fet que reflecteix en que aquesta temporada no hàgim coincidit els mateixos integrants en cap partit (lo qualno deixa de ser curiós).

Amb això no vull dir que s'hagi de prescindir de l'Albert ni de ningú (Déu nos guard!), però el que cal es poder-ho fer. Es a dir, no dependre de la presència el divendres ni tan sols del porter, per tal de poder obtenir una victòria. Després, si resulta que hi som tots, doncs molt millor.

Tampoc formulo cap queixa al respecte dels compromisos i/o aficions dels membres de l'equip que els puguin mantenir apartats del mateix. L'únic que cal és tenir clar que any rera any serà més complicat poder quedar setmanalment (sense anar més lluny, aquest any ja hi haurà gent que acabi la carrera i, consequentment, es posi a treballar) i que al marge del compromís que ja hi ha al equip en quant a les assistències (només cal veure que ara s'avisa amb una i fins i tot dues setmanes d'antelació quan les circumstàncies ho permeten, a diferència del que sovint era "els deu minutets abans del partit") és absolutament necessari que qualsevol combinació de cinc Llenyataires tingui una conseqüència directe e inaludible: una victòria.

De ésser així, les perspectives de mantenir unit a l'equip per tal que pugui durar molts anys (per mi podeu comptar amb jugar la lliga de veterans;) augmenten de forma estrepitosa. I això, senyors, va molt més enllà de jugar quaranta minutets al futbol. Del que estem parlant és de ser capaços de qui vint anys de mirar enrere plegats, i no pensant en què se n'haurà fet d'aquell noi tant simpàtic amb qui jugàvem quan erem joves...

Partint d'aquesta base, aquesta setmana tenim (com no) un altre, encara que ja no tant desconeguda, dificultat afegida per poder sumar punts de dos en dos. I es que aquesta setmana el nostre Buffón torna a tenir un compromís que li impossibilitarà ajudar-nos en els nostres afers. I dic no tant desconeguda, perquè alguns de nosaltres ja coneixeu que el suplent és quelcom més que el senyor Molina;). Serà, doncs, una bona oportunitat per demostrar-nos que no hi ha problema sense solució, i deixar la lliga ben encarrilada quan ja s'haurà arribat a l'equador de la mateixa.