Ànims pel Partit

Ara ha arribat l'hora de la veritat. Si l'altre dia es van encaixar 7 gols contra les primeres, aquesta setmana no es pot fallar davant les segones, ja que de fer-ho, pràcticament s'esgotarien les possibilitats de no quedar-vos despenjades en la taula de classificacions i, conseqüentment, s'allunyaria moltíssim la possibilitat d'acabar entre les tres primeres classificades (zona alta que dóna opcions a pujar a primera divisió).

.

Algunes de vosaltres (si no totes) estareu pensant que se m'ha anat l'olla, ja que ni tan sols se us ha passat pel cap la idea d'aconseguir un objectiu així. No obstant, no ho dic per dir. Al igual que els demés companys vostres de l'equip masculí, he vist amb els meus propis ulls com us moveu pel camp en les diferents posicions que ocupeu i, vist lo vist, ho he analitzat tinguent en consideració la taula de classificacions de la vostra lliga, fixant-me resultat per resultat en tots els partits de les vostres rivals.

.

En aquest sentit, no tinc perquè enganyar-vos. Tots els partits seran complicats de guanyar (i quan dic tots, incloc el partit de tornada amb les que vàreu guanyar 5-0). No obstant, el fet que siguin complicats l'única cosa que significa és que la lliga és igualada i que qualsevol equip pot obtar al segon lloc de la classificació. I dic el segon, perquè soc el primer en admetre (i dubto que algú de vosaltres tingui els ovaris de negar-m'ho) que les noies contra les quals vàreu jugar en el darrer partit estan en un nivell molt per sobre de la resta. I bé, aixó crec que no us hauria de preocupar, perquè primer s'han de fer altres coses que fixar-se en guanyar aquell equip.

L'objectiu que ara mateix haurieu de tenir ben present dintre els vostres caps és el d'anar guanyant partit a partit, sense mirar més enllà ni preocupar-se excesivament dels resultats de les vostres rivals. Aixó ja ho he fet jo i, si us asseguro que podeu guanyar, és perquè realment podeu. Amb això el que vull fer-vos entendre és que no s'ha de sortir al camp amb la filosofia de: a veure quants ens en foten avui..., sinó que heu de sortir a donar el màxim de vosaltres mateixes, que us juro que és molt més del que necessiteu per vèncer. I si després es perd, no crec que ningú se senti malament amb si mateixa (més enllà de pensar en alguna jugada puntual i l'error que pogueu haver comés en la mateixa), sinó que notareu una sensació que permeteu-me que dubti que alguna de vosaltres hagi experimentat en aquest sentit: el sentiment d'haver-ho donat tot.

I si parlem de mirar partit a partit, només podem fer una cosa: centrar-nos en el d'avui. Aquest pot ser un repte bastant elevat per un equip tant jove, però resulta necessari que no us considereu inferiors a les rivals. Quan aquestes us mirin buscant por en les vostres cares per tal de tenir seguretat en elles mateixes i no la trobin, començaran elles a tenir-ne. I es que el partit es comença a jugar abans que la pilota es posi en joc (és imprescindible sortir així al camp).

Per lo demés, les feines de totes vosaltres es veuran multiplicades en aquest partit, ja que la Mireia no podrà estar al vostre costat recolzant-vos (i sabeu tan bé com jo que és un pilar fonamental en la vostra defensa). Però això no us ha de fer sentir menys segures, sinó que ho heu de veure com una oportunitat per aprendre a compenetrar-vos entre les demés. El fet que no hi sigui ficarà les coses més difícils, però d'altra banda farà que el següent partit resulti més fàcil, ja que quan la tingueu al costat de nou, notareu la vostra millora.

Pel que fa a l'atac, (Laia i Diana) sento dir-vos que, per variar, la responsabilitat que la bola acabi dintre la red rival és únicament vostra. Sabeu circular la pilota i encarar els rivals, així que l'única cosa que haurieu de recordar en saltar al camp és que sou dues, ja que moltes vegades podrieu fer-li un pase a la vostra companya que xutaria sola davant la portera. Aprofiteu la superioritat numérica, perquè sobretot a la segona part, les rivals no estaran per baixar a defensar. A més, recordeu algo que sembla lògic però que quan surts al camp acostumes a oblidar: si no xutes, no marques. En resum, mireu el possible pase i, sinó es veu clar, millor xutar de lluny que no xutar!!

A les demés, no penseu que perquè no us he mencionat en particular la vostra tasca no resulti important pel partit, ja que quan deia donar-ho tot em referia a totes vosaltres. El fet que parli específicament d'alguna de vosaltres és perquè considero que resulta el més important a solucionar en un primer terme perquè això quedi reflexat en els resultats que aconseguiu. Ja veureu com mica en mica us aniré donant consells específics a cadascuna de vosaltres (sempre que m'ho permeteu;)

En fi noies, que ja ha arribat l'hora d'aplicar la teoria, així que feu el que pogueu i, sobretot, divertiu-vos!!!

Per fi ja tenim les Copes!!

Ja era hora!! La veritat és que s'han fet esperar, però les copes guanyades pel nostre equip masculí en la primera lliga ja estan aquí!! I es que, una mica més, i ens les han de donar juntament amb les que guanyarem en la lliga d'enguany ;) Com es passen!! Però bé, no ens queixem perquè mica en mica les estanteries de tots els integrants de l'equip van quedant plenes de fantàstics records que el dia de demà mirarem amb orgull. De fet, a hores d'ara només en Jordi (que de ben segur ja no figurarà en aquesta llista d'aquí dos mesos), en Charly, en Nacho i en Calvito no dispossen d'una copa en les vitrines de casa seva. Això, però, és un tema que no els hi hauria de preocupar excessivament, ja que si la feina se segueix fent com fins ara, no tardaran en sumar-se al club.

Pel que fa a aquestes copes, cal recordar que es van guanyar com a autèntics campions. En tota la lliga els nostres rivals només van aconseguir treure'ns dos empats, als quals cal sumar-hi la derrota que van patir els nostres en la última jornada de la mateixa, quan la lliga ja feia 4 setmanes que matemàticament ens pertanyia i el segon classificat estava (en la última jornada) a 10 punts dels campions. Queda clar, que en aquestes circumstàncies, la concentració del nostre equip no podia ésser molt elevada, de manera que podem perdonar-los per no fer "un pleno al quinze".

.

L'altra copa obtinguda, i ni de broma menys important, és la segona consecutiva que ens acredita com l'equip menys golejat del campionat. Aquesta fita és se'ns dubte fruit d'un treball col·lectiu que va desde la pressió que exerceix la primera linia d'atac de l'equip, passant per la no gens fàcil compenetració i pressió de la linia defensiva i finalitzant en un sol home, l'Albert, que resulta ser la millor garantia quan les demés linies han estat corrompudes. En aquest sentit, cal no menyprear el significat d'aquest títol que l'Albert ja pot mostrar orgullós a les seves vitrines, donat que, sinó completament, almenys en la seva majoria la consecució d'aquest títol (i, conseqüentment, el funcionament de la tasca defensiva de l'equip) són la clau principal per entendre que els títols de lliga acabin sovint en el sí del nostre club.

Doncs bé, després d'això, només desitjar al Pau i a l'Albert que gaudeixin dels trofeus obtinguts, així com felicitar a tot l'equip en general per la tasca realitzada i motivar-los per tal que continuin per aquest camí, fent les coses com Déu mana: col·leccionant copes de futbol sala i preparant-se per donar el salt definitiu al futbol set. Enhorabona Nois!!

Novetats Equipació Noies

Bé, senyoretes!! Que sapigueu que esteu de sort, ja que en principi la setmana entrant ja disposareu de les vostres equipacions degudament estampades. Tot i que a futbolmania m'hagin assegurat això, però, jo no tindria totes les garanties fins que me les entreguessin, ja que els precedents parlen per si sols en contra del que se m'ha comunicat. De fet, si les tinguessin per la setmana que ve haurien batut un record.

.

Cal dir, també, que l'equipació de'n Calvito sembla que arribarà alhora (de la mateixa manera que la samarreta de màniga llarga que va demanar en Xavi, per aquests dies en que el fred de l'hivern es comença a fer notar ;). Així que esperem que aquest cop compleixin amb la seva paraula (en principi són dues setmanes) i que d'una vegada ja tots dispossem de l'equipació oficial!!

.

A aquests efectes, i donat que ja haurem acabat la nostra llarga e intensa relació amb futbolmania, m'ha entrat la nostalgia de pensar que ja no els veuria més, així que he decidit prolongar l'agònia de la mateixa. En aquest sentit, i gràcies a la Diana que amb els seus "contactes" ho ha fet possible, hem contemplat seriosament la possibilitat de completar les fantàstiques equipacions amb uns xandalls i suadores a joc. La indisponibilitat de xandalls de color negre ens ha fet arribar a la conclusió que la millor opció seria que fossin blaus, mantenint, però, el color vermell característic en les suadores (val a dir que els models són pràcticament idèntics en noies i en nois).

.

Aquest cop, que s'adquireixin els xandalls no estarà sotmés a cap votació, sinó que serà una decissió unilateral que prengui cadascún dels integrants de l'equip, ja que qui vulgui la tindrà i, qui no... ja s'ho farà!! Això s'ha determinat així, ja que no es tracta de part necessària de l'equipació, sinó que es tracta únicament d'un bon complement per qui ho desitgi.

.

No obstant, el maravellós preu que ha aconseguit la Diana (uns 35€ per tot l'equipament, és a dir, a preu de cost) juntament amb que el mateix inclou l'escut bordat en ambdues parts que el conformen, fan que resulti una oportunitat que us recomano no deixar escapar. Ara bé, la butxaca és la butxaca i cadascú ja sabrà si la seva economia li permet realitzar aquesta inversió. En tot cas, si us ho podeu permetre, no dubteu que val la pena!!

Paintball: comença l'aventura

Estimats amics, l'aventura de fer quelcom diferent al futbol ha sortit rodona. Tant, que ja s'està planejant una segona escapadeta; en aquest cas, per anar als karts. Només puc dir al respecte que si resulta la meitat de divertit que el Paintball valdrà la pena (i de ben segur que així serà). En aquest sentit, només us puc animar a que us hi apunteu, perquè ja se sap que quants més siguem més riurem.

Sobre aquest tema, a la pàgina podreu anar trobant l'informació al respecte, així com podeu donar la vostra opinió, sol·licitar que no es faci un dia que no us sigui possible venir o propossar altres activitats que es puguin esdevenir més endavant -com per exemple, un Parc Aquàtic del que ja s'està parlant entre finals de juny i principis de juliol. Val la pena que us mulleu un pèl amb aquest tema (obviament, qui hi estigui interessat) ja que el que s'anirà fent dependrà de nosaltres mateixos.

Pel que fa al Paintball, realment va ser la bomba!! La nombrosa afluència que vàrem tenir en aquesta "prova pilot" no va poder ésser millor (al final vàrem ser 12), i va contribuir gratament a que augmentés la diversió d'un esport que de per si ja resulta prou emocionant.

.

Si aquesta modalitat ja resulta estimulant en qualsevol situació, cal multiplicar-la quan els que hi participen amb tu són amics, gent a la qual coneixes i que fan que qualsevol cosa sigui millor si ells hi són. Realment, em va donar la sensació que tothom s'ho havia passat d'alló més bé (tant, que fins i tot es va propossar seriosament repetir-ho el curs vinent). Quan les coses surten així de bé, només pots que felicitar-te i gaudir al màxim d'aquest moment.

.

En quan al joc, primer de tot van fer que les parelles anèssin en grups separats. Així, Diana i Charly, Laia i David, i Gma i Xavi quedaven enquadrats en equips rivals. Els demés, van ser agrupats en un o altre equip indistintament (salvant que cada equip havia d'estar format per dues noies i quatre nois). D'aquesta manera, un equip va quedar format per la Diana, la Gma, l'Àlex, l'Albert, el Jacobo i el David, mentre que en l'altre i trobavem la Laia, la Laura, el Jordi, el Charly, el Borja i el Xavi.

Feta la divisió, encara restaven alguns menesters per clarificar. El primer, qui es quedava amb quina equipació. Sobre això no i va haver parany, moneda a l'aire i mono al cos. Les altres coses: normes de funcionament (que van ser aplicades a l'inconfusible estil que caracteritza els Llenyataires). Que no es tregui ningú la màscara, més d'un s'ho va passar pèls ovaris/collons; que les noies amb "chaleco antibalas", feu-li entendre a la Laia; que quan un està mort ja no se'l dispara, que us ho expliquin en Charly i en Jacobo; que no es dispari a menys de 5 metres, doncs si n'hi havia un ja tenies sort... En fi, el que se'n diu l'interpretació de les normes!!

.

Pel que fa a les pistes, podem afirmar amb total tranquilitat que estàven molt ben montades. De les quatre de que es dispossava, nosaltres ens vàrem centrar en dos: una primera d'obstàcles (tipus palla i caixes) i una altra dintre el bosc (val a dir, que en aquesta, l'equip que anava de camuflatge jugava amb ventatge). En qualsevol dels casos, l'equip que finalment es va fer amb el triomf va ésser el primer; és a dir, els que vestien de "fontaneros" o, segons ells: de S.W.AT!! La veritat és que van ésser més hàbils i, en conseqüència, van guanyar un nombre més elevat de partides: felicitats campions!! I no dubteu que us trucaré quan tingui una averia per casa ;)

Així, es va gaudir de dues horetes de diversió estimulant (fent una paradeta amb una cervezeta a l'ombra, per aguantar la xafugor), que es va completar amb un dinar-berenar a Calella, un cop finalitzat el Paintball.

En fi, que va ser una experiència ben organitzada que va fer que, gràcies a la Gma que se'n va ocupar de montar-ho, i a la Laia i l'Albert per trobar-nos aquestes instal·lacions, poguessim tots disfrutar d'aquesta aventura que de ben segur que repetirem quan se'ns presenti l'ocasió.

Espero que, veient com ha anat la cosa, us falti temps per animar-vos als karts on, se'ns dubte es veurà, un altre interessant duel entre els Llenyataires. Aquest cop, però, canviant les pistoles i la pintura per volants i pedals. En qualsevol cas, passant una bona estona i cremant adrenalina!!

5-4 i Líders en Solitari

La veritat és que aquesta setmana els nois ens vàren fer patir més del que ens tenen habituats. El partit no aparentava ser complicat "a priori", i potser aquest va ésser el motiu pel qual el resultat va acabar sent tant apretat, i que durant els últims minuts els nostres no les tinguessin totes d'endur-se els dos punts cap a casa.

La jornada es preveia distessa i els nois van saltar al terreny de joc sense parar-se a pensar que les lligues es guanyen contra els equips difícils, però que es perden contra els rivals que en principi resulten més inofensius a la vista. Aixó va comportar que s'hagués de suar la samarreta i apretar-se el cinturó una mica per tal d'arribar a un resultat que per a ells fos beneficiós (obviament, només poden considerar com a tal la victòria, per molt apurada que sigui).

El fet és que els punts es van quedar a casa, i que els nois ja caminen en solitari cap al tercer títol de lliga consecutiu, cosa no gens fàcil i per la qual obviament se'ls ha de felicitar per aconseguir-ho (al final només han necessitat 4 partits per deixar els rivals enrera en la taula de classificacions).

No obstant, la crítica anterior procura ser un toc d'atenció a la passivitat que s'està instalant en el vestuari nº 5 del Jesús i Maria, ja que no es pot pretendre arribar a ser un equip mínimament competitiu en Futbol Set si no se sap fer front als partits que s'entenen "de costellada" però, que al cap i a la fi, són els que reporten els punts que marquen la diferència amb els demés rivals. No podem pretendre derrotar només d'un gol (possant també en perill el registre anotador de l'Albert) a rivals clarament assequibles quan, el Nacho, era l'única artilleria que no podiem possar al camp de batalla. Si se s'egueix aquesta dinàmica, de ben segur que algun equip ens restarà punts que poden esdevenir crucials al final de la temporada. Resulta lògic que no cada dia es pot quedar 10-2 amb els jugadors justos per conformar un equip titular, però considero que podem donar molt més que la trista imatge que ne'm deixar a uns rivals, que no m'extranyaria que pensin que la següent vegada que ens trobem cara a cara tinguin oportunitat de guanyar. En aquest sentit, quedem avisats.

Deixant el tema al marge, no ens podem queixar gens ni mica dels nostres nois. Quatre partits, quatre victòries. Són xifres que els abal·len. Al bon nivell individual que en linies generals es troba en la plantilla (tret de moments puntuals en que cadascún d'ells perdi l'oremus, cosa gens habitual, tot sigui dit), cal sumar-hi també l'experiència adquirida per tots ells per tal de compenetrar-se. Sigui el partit que sigui i el rival que es possi per davant, dóna la sensació que l'equip juga pràcticament de memòria.

Per la seva part, el nostre Benji no només segueix la mateixa dinàmica que els demés en quant a compenetració, sinó que dia a dia es consolida més i més com a seriós candidat al tercer "Zamora" consecutiu. Des d'aquí animar-lo a que continui per aquesta via, que de ben segur que arribarà a bon port.

Per acabar, m'agradaria parlar de dues actituts ben diferenciades que podeu trobar a la foto de la vostra esquerra. Sembla clar que el que si desprén resulta, almenys, antagònic. En Charly està absolutament absort en el partit, mentre que la Mireia... Bé, que voleu que digui sobre el tema? Podríem arriscar-nos a dir que resulta concentrada en afers que s'allunyen dels estríctament futbolístics; per dir-ho finet... O senzillament limitar-nos a constatar que es tracta d'un mal psicopàtic sense remei conegut. En fi, Mireia, tu demanarem educadament: fes el que et vingui de gust amb qui no juga, però, de ésser així, allunyat de la banqueta!!

D'altra banda, ja se ma ocorregut quelcom per distreure't durant el pròxim partit. Recordes l'aposta? Nosaltres si, i no et preocupis que els pompons t'estarant esperant divendres per tal que col·laboris a nivell de l'equip, animant unes noies que et necessiten per tal d'aguantar la moral i fer front a les segones classificades, que les visiten. A més, per si se t'hagués passat pel cap no aparèixer, no et preocupis que els pompons ja els tinc al cotxe, setmana a setmana, esperant amb emoció que et deixis veure pel futbol ;)

Senzillament Insuperable

Les Llenyataires al complet

Aquí teniu la única foto fins la data de totes les integrants de l'equip femení dels Llenyataires. D'esquerra a dreta són: Cuca, Laura, Marta, Diana, Meji, Mireia, Gma, Laia i Ana.

Tot i que aquest divendres no van poder jugar per culpa de la pluja (es va suspendre el seu partit), ara ja es coneixen totes. El proper pas: Les equipacions

"Seis hombres y un destino"

Aquesta setmana els nois afronten un repte per damunt de l'habitual. Donades les notables absències com a conseqüència del viatge final de carrera de Dret, els nostres superherois hauran de fer front al partit amb les no menyspreables absències de'n Pau, en Borja, i... l'Albert!!

.

Tal com podeu observar, els nois juguen sense l'Albert. Això provocarà una restructuració en les linies habituals de l'equip, per les quals, en Xavi acabarà jugant a la porteria. Ja veurem que tal es porta!!

.

A més, l'aventura centreamericana de'n Pau i en Borja obligarà a que la linia defensiva resti formada únicament per dos homes: Jacobo i Jordi. Serà difícil que puguin aguantar durant els 40 minuts les envestides de l'equip rival i, encara menys, perquè el "cerrojo" no hi serà a la porteria.

.

A més, en Jacobo haurà de suportar una pressió extra ja que el partit és contra els seus alumnes i, que aquests puguin guanyar al mestre, sempre possa nerviós per la cua que això li pot portar en l'erercici de les seves funcions laborals.

.

Esperem que entre ells dos i en Xavi puguin mantenir el marcador en condicions, fet que pugui ser àprofitat per la nostra saga ofensiva per aconseguir marcar un gol més que els rivals (tasca que, segons els gols que encaixin, pot esdevenir molt complicada).

.

Per aquest motiu, Charly, Nacho i Calvito s'hauran d'esforçar per damunt de les seves pròpies possibilitats. Cal un esforç extraordinari en aquest partit, ja que a tot l'esmentat encara cal sumar-hi també l'absència del nostre home punta: l'Alex. Aquesta manca fa que l'equip tingui menys força golejadora i que les tasques dels que normalment resten per darrera d'ell fent-li els passes, es multipliquin per poder, des d'ajudar a "la doble J dels Llenyataires" a protegir la porteria, fins a arribar a l'altra banda del camp per deixar l'esfèrica al fons de la xarxa rival.

.

En fi, que el partit promet perquè té tots els alicients possibles per tal que divendres es vegi futbol com fa temps que no es veu (tampoc hi havia necessitat perquè, amb més o menys facilitats, els partits s'anaven guanyant sense gaires problemes), així que us convido a no perdre-us el matx, ja que aquesta setmana, l'equip pot incorporar una altra fita en la seva breu però brillant història.

Primera victòria, 5-0 i cap a casa

Es clar que si!! Ja sabia jo que aquest equip tenia potencial... Segon partit, i 5-0. D'aixó se'n diu evolucionar ràpid!!

Des del primer gol que va marcar la nostra màxima golejadora, el partit va estar sempre decantat cap a les nostres. Les poques intervencions a pilota controlada de l'equip rival en atac van ser molt ben aturades per una defensa que sovint constava únicament d'un sol membre però, es que tampoc els hi va caler més. El segon gol (també del seu compte particular) marcat per la Laia, deixava una còmode situació de cara a la segona meitat.

Amb l'inici d'aquesta, i ja amb les noies més confiades sobre el terreny de joc, venia el tercer a càrreg de la Mireia. Aquest gol deixava sentenciades les poques esperances de l'equip rival, mentre que acreixentia la de les nostres figures. Les noies es desprenien de la por amb que havien sortit al camp després de l'últim resultat i començàven a crèure realment en la victòria que, amb el quart i cinqué gol, va passar a ser una realitat. L'autora dels mateixos, la nostra killer, es revenjava així de les intervencions estelars de la portera rival que, de ben segur, van evitar que la derrota fos encara més dolorosa, possant així la guinda del pastís arrodonint el resultat en un contundent 5-O final.

I com no, després d'una alegría així, doncs a sopar a cal Juan per celebrar-ho. No es que es fés res especial, però es notava que totes estaven més animades que de costum. Llàstima que aquest cop els nois no tinguessin partit, perquè hagués pogut ser una nit perfecta. No obstant, ells estaven tant o més contents que elles pel resultat, ja que ni el més optimiste s'hagués permés el luxe de pronosticar aquest resultat en el segon partit. Enhorabona noies!!!

Vols contractar un seguro de vida?

Si, si, exactament el que estàs sentint. Perquè això es ben bé el que representa per l'equip aquesta noia. Obviament, el títol és irònic perquè no està en venta ni per tot l'or del món. Però es que no es per menys...

En primer lloc, es tracta de l'eix fonamental de la defensa. Un mosquit emprenyador per l'atac rival. Una i altra vegada un estorb infranquejable que sap molt bé com treure les ganes de l'altra equip per veure la cara de la nostra portera. A més, un cop amb la pilota als peus, li sap sempre donar una sortida a la mateixa ja sigui tenint-la controlada uns cops, o fabricant un pase cap a alguna companya en d'altres, allunyant així el perill.

A més, es capaç de projectarse en atac amb la soltura pròpia d'un migcampista amb una gran visió de joc, sabent en tot moment les possibilitats que li brinden les seves companyes per efectuar un pase que pugui acabar al fons de la xarxa. La seva força física li permet estar defensant en tot moment i, alhora, estar pendent d'endinsar-se camp amunt amb l'esfèrica controlada, amb la seguretat que el seu cos serà un obstacle pel rival per treure-li la mateixa.

Per si fos poc, aquesta mateixa empenta fa que sigui capaç d'arribar a dalt de tot si la situació així ho recal, no vacilant en el moment d'encarar al porter per xutar. Perquè es que a sobre té gol!! I sinó com s'explica que fent tot el que he dit, hagi estat a sobre capaç de marcar un gol en cada partit? Realment increible.

Però es que encara hi ha més!! Més?? Que vola, o què? Que més es pot fer? Doncs tal com dic. No sé si vola (vist lo vist prefereixo no descartar possibilitats), però el que sé amb tota seguretat és que encara li queda temps per ficar-se de portera. I a Gabri li diuen polivalent? Senyors/es, estem davant d'un autèntic Tot Terreny!!

Killer Instint

N'hi ha hagut més que suficient amb dos partits com per tenir clar que la Diana és la delantera per excelència d'aquest equip, ja que les seves qualitats individuals brillen per damunt de les altres quan està a prop de la porteria rival.

En primer terme, les seves escasses mesures resulten un obstacle insalvable per les defenses que pretenen donar-li caça. Lluny de resultar un inconvenient per la diferència de dimensions amb la resta, aquesta noia aprofita qualsevol racó per amagar-se i, quan el rival menys ho espera, aparèixer absolutament sola davant la portera. Sense anar més lluny, amb aquesta virtut l'últim dia va ser capaç de xutar no menys de deu vegades.

En segon lloc, supleix la falta de velocitat sense la pilota (quan més llargues són les cames més fàcil és córrer), amb una velocitat d'execució amb la bimba als peus que sembla que li sobra temps alhora de driblar i d'encarar a la portera. En aquest sentit em recorda molt a Romario, ja que dins de l'àrea no pots evitar que trobi un forat per on buscar el xut i l'únic que pots fer és ressar perquè no vagi dintre. En fi, que ja pagaríen les demés per tenir un regat així... Classes amb el Charly? La pregunta és inevitable!!

Però, sens dubte, la característica més important per la qual ha d'ocupar aquesta posició no es altra que la seva perseverança. No és gens fàcil mantenir la sang freda en un mà a mà amb la portera i, si la pilota no entra, aixecar el cap i mantenir-se mentalitzada sense enfonsar-se, esperant la següent ocasió per demostrar la seva valia. Aixó aporta una confiança de l'equip cap a ella que fa que l'única cosa que calgui preguntar-se en cada partit és en quin moment decidirà enfonsar el rival.