Killer Instint

N'hi ha hagut més que suficient amb dos partits com per tenir clar que la Diana és la delantera per excelència d'aquest equip, ja que les seves qualitats individuals brillen per damunt de les altres quan està a prop de la porteria rival.

En primer terme, les seves escasses mesures resulten un obstacle insalvable per les defenses que pretenen donar-li caça. Lluny de resultar un inconvenient per la diferència de dimensions amb la resta, aquesta noia aprofita qualsevol racó per amagar-se i, quan el rival menys ho espera, aparèixer absolutament sola davant la portera. Sense anar més lluny, amb aquesta virtut l'últim dia va ser capaç de xutar no menys de deu vegades.

En segon lloc, supleix la falta de velocitat sense la pilota (quan més llargues són les cames més fàcil és córrer), amb una velocitat d'execució amb la bimba als peus que sembla que li sobra temps alhora de driblar i d'encarar a la portera. En aquest sentit em recorda molt a Romario, ja que dins de l'àrea no pots evitar que trobi un forat per on buscar el xut i l'únic que pots fer és ressar perquè no vagi dintre. En fi, que ja pagaríen les demés per tenir un regat així... Classes amb el Charly? La pregunta és inevitable!!

Però, sens dubte, la característica més important per la qual ha d'ocupar aquesta posició no es altra que la seva perseverança. No és gens fàcil mantenir la sang freda en un mà a mà amb la portera i, si la pilota no entra, aixecar el cap i mantenir-se mentalitzada sense enfonsar-se, esperant la següent ocasió per demostrar la seva valia. Aixó aporta una confiança de l'equip cap a ella que fa que l'única cosa que calgui preguntar-se en cada partit és en quin moment decidirà enfonsar el rival.