5-4 i Líders en Solitari

La veritat és que aquesta setmana els nois ens vàren fer patir més del que ens tenen habituats. El partit no aparentava ser complicat "a priori", i potser aquest va ésser el motiu pel qual el resultat va acabar sent tant apretat, i que durant els últims minuts els nostres no les tinguessin totes d'endur-se els dos punts cap a casa.

La jornada es preveia distessa i els nois van saltar al terreny de joc sense parar-se a pensar que les lligues es guanyen contra els equips difícils, però que es perden contra els rivals que en principi resulten més inofensius a la vista. Aixó va comportar que s'hagués de suar la samarreta i apretar-se el cinturó una mica per tal d'arribar a un resultat que per a ells fos beneficiós (obviament, només poden considerar com a tal la victòria, per molt apurada que sigui).

El fet és que els punts es van quedar a casa, i que els nois ja caminen en solitari cap al tercer títol de lliga consecutiu, cosa no gens fàcil i per la qual obviament se'ls ha de felicitar per aconseguir-ho (al final només han necessitat 4 partits per deixar els rivals enrera en la taula de classificacions).

No obstant, la crítica anterior procura ser un toc d'atenció a la passivitat que s'està instalant en el vestuari nº 5 del Jesús i Maria, ja que no es pot pretendre arribar a ser un equip mínimament competitiu en Futbol Set si no se sap fer front als partits que s'entenen "de costellada" però, que al cap i a la fi, són els que reporten els punts que marquen la diferència amb els demés rivals. No podem pretendre derrotar només d'un gol (possant també en perill el registre anotador de l'Albert) a rivals clarament assequibles quan, el Nacho, era l'única artilleria que no podiem possar al camp de batalla. Si se s'egueix aquesta dinàmica, de ben segur que algun equip ens restarà punts que poden esdevenir crucials al final de la temporada. Resulta lògic que no cada dia es pot quedar 10-2 amb els jugadors justos per conformar un equip titular, però considero que podem donar molt més que la trista imatge que ne'm deixar a uns rivals, que no m'extranyaria que pensin que la següent vegada que ens trobem cara a cara tinguin oportunitat de guanyar. En aquest sentit, quedem avisats.

Deixant el tema al marge, no ens podem queixar gens ni mica dels nostres nois. Quatre partits, quatre victòries. Són xifres que els abal·len. Al bon nivell individual que en linies generals es troba en la plantilla (tret de moments puntuals en que cadascún d'ells perdi l'oremus, cosa gens habitual, tot sigui dit), cal sumar-hi també l'experiència adquirida per tots ells per tal de compenetrar-se. Sigui el partit que sigui i el rival que es possi per davant, dóna la sensació que l'equip juga pràcticament de memòria.

Per la seva part, el nostre Benji no només segueix la mateixa dinàmica que els demés en quant a compenetració, sinó que dia a dia es consolida més i més com a seriós candidat al tercer "Zamora" consecutiu. Des d'aquí animar-lo a que continui per aquesta via, que de ben segur que arribarà a bon port.

Per acabar, m'agradaria parlar de dues actituts ben diferenciades que podeu trobar a la foto de la vostra esquerra. Sembla clar que el que si desprén resulta, almenys, antagònic. En Charly està absolutament absort en el partit, mentre que la Mireia... Bé, que voleu que digui sobre el tema? Podríem arriscar-nos a dir que resulta concentrada en afers que s'allunyen dels estríctament futbolístics; per dir-ho finet... O senzillament limitar-nos a constatar que es tracta d'un mal psicopàtic sense remei conegut. En fi, Mireia, tu demanarem educadament: fes el que et vingui de gust amb qui no juga, però, de ésser així, allunyat de la banqueta!!

D'altra banda, ja se ma ocorregut quelcom per distreure't durant el pròxim partit. Recordes l'aposta? Nosaltres si, i no et preocupis que els pompons t'estarant esperant divendres per tal que col·laboris a nivell de l'equip, animant unes noies que et necessiten per tal d'aguantar la moral i fer front a les segones classificades, que les visiten. A més, per si se t'hagués passat pel cap no aparèixer, no et preocupis que els pompons ja els tinc al cotxe, setmana a setmana, esperant amb emoció que et deixis veure pel futbol ;)