divendres, 27 d’abril del 2007

Ànims pel Partit

Ara ha arribat l'hora de la veritat. Si l'altre dia es van encaixar 7 gols contra les primeres, aquesta setmana no es pot fallar davant les segones, ja que de fer-ho, pràcticament s'esgotarien les possibilitats de no quedar-vos despenjades en la taula de classificacions i, conseqüentment, s'allunyaria moltíssim la possibilitat d'acabar entre les tres primeres classificades (zona alta que dóna opcions a pujar a primera divisió).
.
Algunes de vosaltres (si no totes) estareu pensant que se m'ha anat l'olla, ja que ni tan sols se us ha passat pel cap la idea d'aconseguir un objectiu així. No obstant, no ho dic per dir. Al igual que els demés companys vostres de l'equip masculí, he vist amb els meus propis ulls com us moveu pel camp en les diferents posicions que ocupeu i, vist lo vist, ho he analitzat tinguent en consideració la taula de classificacions de la vostra lliga, fixant-me resultat per resultat en tots els partits de les vostres rivals.
.
En aquest sentit, no tinc perquè enganyar-vos. Tots els partits seran complicats de guanyar (i quan dic tots, incloc el partit de tornada amb les que vàreu guanyar 5-0). No obstant, el fet que siguin complicats l'única cosa que significa és que la lliga és igualada i que qualsevol equip pot obtar al segon lloc de la classificació. I dic el segon, perquè soc el primer en admetre (i dubto que algú de vosaltres tingui els ovaris de negar-m'ho) que les noies contra les quals vàreu jugar en el darrer partit estan en un nivell molt per sobre de la resta. I bé, aixó crec que no us hauria de preocupar, perquè primer s'han de fer altres coses que fixar-se en guanyar aquell equip.


L'objectiu que ara mateix haurieu de tenir ben present dintre els vostres caps és el d'anar guanyant partit a partit, sense mirar més enllà ni preocupar-se excesivament dels resultats de les vostres rivals. Aixó ja ho he fet jo i, si us asseguro que podeu guanyar, és perquè realment podeu. Amb això el que vull fer-vos entendre és que no s'ha de sortir al camp amb la filosofia de: a veure quants ens en foten avui..., sinó que heu de sortir a donar el màxim de vosaltres mateixes, que us juro que és molt més del que necessiteu per vèncer. I si després es perd, no crec que ningú se senti malament amb si mateixa (més enllà de pensar en alguna jugada puntual i l'error que pogueu haver comés en la mateixa), sinó que notareu una sensació que permeteu-me que dubti que alguna de vosaltres hagi experimentat en aquest sentit: el sentiment d'haver-ho donat tot.

I si parlem de mirar partit a partit, només podem fer una cosa: centrar-nos en el d'avui. Aquest pot ser un repte bastant elevat per un equip tant jove, però resulta necessari que no us considereu inferiors a les rivals. Quan aquestes us mirin buscant por en les vostres cares per tal de tenir seguretat en elles mateixes i no la trobin, començaran elles a tenir-ne. I es que el partit es comença a jugar abans que la pilota es posi en joc (és imprescindible sortir així al camp).

Per lo demés, les feines de totes vosaltres es veuran multiplicades en aquest partit, ja que la Mireia no podrà estar al vostre costat recolzant-vos (i sabeu tan bé com jo que és un pilar fonamental en la vostra defensa). Però això no us ha de fer sentir menys segures, sinó que ho heu de veure com una oportunitat per aprendre a compenetrar-vos entre les demés. El fet que no hi sigui ficarà les coses més difícils, però d'altra banda farà que el següent partit resulti més fàcil, ja que quan la tingueu al costat de nou, notareu la vostra millora.

Pel que fa a l'atac, (Laia i Diana) sento dir-vos que, per variar, la responsabilitat que la bola acabi dintre la red rival és únicament vostra. Sabeu circular la pilota i encarar els rivals, així que l'única cosa que haurieu de recordar en saltar al camp és que sou dues, ja que moltes vegades podrieu fer-li un pase a la vostra companya que xutaria sola davant la portera. Aprofiteu la superioritat numérica, perquè sobretot a la segona part, les rivals no estaran per baixar a defensar. A més, recordeu algo que sembla lògic però que quan surts al camp acostumes a oblidar: si no xutes, no marques. En resum, mireu el possible pase i, sinó es veu clar, millor xutar de lluny que no xutar!!

A les demés, no penseu que perquè no us he mencionat en particular la vostra tasca no resulti important pel partit, ja que quan deia donar-ho tot em referia a totes vosaltres. El fet que parli específicament d'alguna de vosaltres és perquè considero que resulta el més important a solucionar en un primer terme perquè això quedi reflexat en els resultats que aconseguiu. Ja veureu com mica en mica us aniré donant consells específics a cadascuna de vosaltres (sempre que m'ho permeteu;)

En fi noies, que ja ha arribat l'hora d'aplicar la teoria, així que feu el que pogueu i, sobretot, divertiu-vos!!!